LIFE medCLIFFS

Espècie originària de l’est d’Àsia, utilitzada com a planta ornamental i introduïda a diversos pisos de zones temperades i de l’hemisferi nord. Planta herbàcia anual, enfiladissa, de creixement ràpid, de fins a 6-10 m de longitud. Fulles oposades, de forma palmatilobada (lobat d’una manera palmada), amb 3-5 lòbuls en forma d’ou o llança, de marge dentat. Inflorescències en forma de raïm, de color verd groguenc, que floreixen de juny a setembre. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l'interior) cobert de nombroses glàndules que segreguen substàncies aromàtiques. less ↑

Espècie nativa del nord i sud d’Amèrica i parts d’Àfrica, introduïda per tot el món de forma intencionada com a planta ornamental en aquaris. Planta aquàtica de tiges reptants (a sòls entollats) o flotants i carnoses, de fines a robustes. Fulles emergents, alternes, arrodonides o en forma de ronyó, amb 3-7 lòbuls. Flors molt petites, poc visibles, de color groc cremós, que es presenten en forma d’umbel·la (forma de paraigües) formades amb 4-12 flors. Fruit color marró groguenc a marró vermellós. less ↑

Espècie nativa del Pakistan i del Nord de l’Índia, introduïda i naturalitzada a part d’Europa central i occidental. Planta herbàcia anual, glabra, de fins a 1 m d’alçada. Tija carnosa i translúcida. Fulles alternes, en forma d’ou o de llança, marge dentat i algunes glàndules al costat del pecíol. Flors en grups de 2 o més, de rosades a porpres a la part anterior i blanquinoses a la posterior. Fruit en càpsula allargada, glabra, amb 5 valves que s’obren de forma explosiva, enrotllant-se sobre elles mateixes, que contenen nombroses llavors. less ↑

Espècie originària de la serralada de l’Himàlaia, del nord-oest de Pakistan fins al nord de l’Índia, introduïda a major part d’Europa, parts del Canadà, els Estats Units i Nova Zelanda. Planta herbàcia anual, glabre, que arriba als 2,5 m d’alçada. Tiges ocasionalment ramificades a la part superior. Fulles oposades, en forma de llança o d’ou, i dentades al marge. Inflorescències en raïms de 2-14 flors de color blanc, rosa o violeta. Fruit en càpsula que conté diverses llavors. less ↑

Espècie nativa d’Amèrica tropical, del sud dels Estats Units fins a Argentina i Uruguai, introduïda a Espanya de forma intencionada com a planta ornamental enfiladissa per a murs, tanques, pèrgoles, etc. Liana anual de fins a 4 (5) m de longitud. Fulles senceres, en forma de cor, acuminades (terminades en punta allargada) a l’àpex. Flors solitàries en forma de campana de color porpra, rosa o blau, enrotllades en espiral després d’obrir-se, de juny a novembre. Fruit en càpsula subesfèrica d’aproximadament 1 cm de diàmetre, que apareixen a finals de l’estiu i començament de la tardor. less ↑

Espècie nativa del Canadà i els Estats Units, introduïa a Europa i Espanya de forma intencionada per motius inicialment agrícoles i, més tard, ornamentals. Planta herbàcia perenne amb rizomes tuberosos. Tiges ramificades a la part superior, de fins a 2,8 m d’alçada. Fulles ovades o en forma de llança, acabades en punxa, marge serrat, aspres per l’anvers i pubescents (amb pèls) pel revers. Inflorescències en capítols en forma de raïm, erectes i en nombre variable, amb flors de color groc, que floreixen d’agost a octubre. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l'interior). less ↑

Espècie nativa d’Amèrica tropical (de Carolina del Nord i Florida fins a Guatemala, incloent Jamaica, Bermudes, Bahames i Cuba), introduïda a Europa pels espanyols com a planta ornamental, tot i que actualment ja no s’utilitza en jardineria. Planta herbàcia perenne, voluble, glabra (sense pèls). Fulles alternes, amb limbes en forma de sageta, amb els lòbuls basals en forma de llança o linears. Flors generalment solitàries, en forma de campana de color rosa, porpra o violeta, que floreixen de juny a agost. Fruit en càpsula en forma d’ou. less ↑

Espècie originària del sud d’Europa, nord d’Àfrica i Amèrica del nord, introduïda a Europa central. Planta herbàcia perenne que pot arribar fins als 1,1 m d’alçada. Rizoma (tija subterrània, normalment de creixement horitzontal, amb aspecte d’arrel) horitzontal, grossa, subcilíndrica i ramificada. Tiges verticals i robustes. Fulles basals, simples, en forma de llança o espasa i acuminades (terminades en punta allargada), amb marge sencer. Flors oloroses amb 3 sèpals i 3 pètals, formen una flor púrpura amb venes basals blanques-grogues i marrons-porpra molt vistoses. Fruits en càpsula en forma d’ou. less ↑

Espècie nativa de les zones àrides de Madagascar, introduïda a diverses regions del món com a planta ornamental. Planta herbàcia perenne, suculenta, motejada amb punts porpres i glauca. Tiges majoritàriament simples. Fulles oposades, uniformement espaiades, simples, revers amb taques porpres, en forma de llança a triangular. Inflorescència en cim compost, en forma de raïm, flors de calze verd o porpra i corol·la rosa o lavanda. Llavor oblonga amb estries longitudinals. less ↑

Espècie originària de la zona del Caucas i l’Àsia central, introduïda a Espanya de forma intencionada com a planta ornamental, farratgera i d’interès per l’apicultura. Planta herbàcia perenne de vida curta que pot arribar fins als 6 m d’alçada. Fulles alternes, profundament dividides i irregularment dentades. Abans de florir presenta una roseta de fulles que augmenten de mida cada any, alternes i de fins a 3 metres de llarg, mentre que les fulles superiores de la tija floral van disminuint la seva mida; l’anvers de les fulles és glabre, però el revers i el pecíol són pubescent. La tija floral (fins a 5 metres d’alçada) té taques de color rogenc-porpra, amb punxes afilades que contenen una saba fototòxica en tocar-les. Inflorescència en umbel·la (forma de paraigües) principal de gran mida amb flors blanques o rosades. Fruits nombrosos, el·líptics i aplanats, amb crestes alades. less ↑

Espècie originària del sud tropical d'Àfrica (Zàmbia, Zimbàbue, Botswana, Lesotho i Sud Àfrica), introduïda a diverses regions de tot el món. Planta aquàtica perenne submergida, d'arrels adventícies i rizomes poc ramificada, pot créixer fins als 6 m de llarg. Fulles de color verd fosc disposades en espiral al voltant de la tija, marge lleugerament dentat, generalment amb puntes afilades. Flor petita de color blanc o rosa. Fruits en càpsula amb bec que conté aproximadament nou llavors. less ↑

Espècie nativa del mediterrani occidental, introduïda a diverses regions del món. Planta herbàcia anual enfiladissa. Tiges robustes, ramificades i alades. Fulles amb els folíols disposats de manera pinnada (compost de parts o branques disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma), amb un sol parell de folíols ovats; llimbs acabats en un circell ramificat. Inflorescència en un raïm d'1-3 flors (més rarament amb flors solitàries). Corol·la porpra amb venes més fosques. Fruit lleguminós de color marró, glabra (sense pèls) i presenta dues crestes a la part ventral. less ↑

Espècie originària de regions temperades i tropicals d’Àsia i Austràlia, introduïda a diverses parts del món. Planta herbàcia perenne erecta que pot arribar als 1,8 m d’alçada. Tiges esveltes, de color verd grisenc amb línies de pèls. Fulles primes, alternes, abundants i amb 3 parts. Folíols llargs, peluts i en forma de falca a la base. Flors de dos tipus: flors amb pètals de color blanc crema a blanc groc, amb el pètal superior ocasionalment amb venes de color rosa o porpra, i flors sense pètals. Llavors brillants, el·lipsoides o ovades, lleugerament aplanades i de color marró, oliva, morat o marró tacat. less ↑

Espècie nativa de zones temperades i tropicals, introduïda a diverses regions del món. Planta anual, en ocasions biennals, generalment pubescent (amb pèls). Tija erecta, ramificada a la part superior, que arriba als 50 cm d’alçada. Fulles basals, amb un ampli lòbul terminal i diversos lòbuls laterals petits, lleugerament serrats. Fulles caulinars (situades a la tija) en forma de llança o oblongues, senceres, amb marge dentat i ciliades. Inflorescència en forma de raïm, amb flors blanques que floreixen de maig a juliol. less ↑

Espècie nativa de la Xina, introduïda arreu del món com a planta ornamental i naturalitzada a bona part dels països on ha estat introduïda. Arbust o arbre petit de fulla perenne, de 2 a 10 m d’alçada. Fulles glabres (sense pèls) amb forma d’ou a el·líptica, textura coriàcia (textura semblant al cuir) o de paper. Flors amb 4 pètals blancs o color crema que es fusionen a la base en un tub molt curt, amb una fragància molt dolça. Fruits de color blau-negre que en madurar es tornen de color vermell-negre. less ↑

Espècies originàries d’Amèrica, introduïdes a diverses regions d’Europa i altres àrees. Aquest gènere inclou unes 82 espècies de plantes herbàcies aquàtiques emergents, perennes i rizomatoses. Habitualment són plantes robustes, amb tiges erectes, fulles similars a les del salze, disposades de forma alterna, amb flors molt vistoses, solitàries, brillants, de color groc i normalment amb 5 pètals. Fruits en càpsula amb nombroses llavors glabres (sense pèls). less ↑

Espècie nativa del sud, sud-est i est d’Àsia, introduïda i naturalitzada a diverses regions del món. Planta trepadora herbàcia, rizomatosa, que pot arribar a pujar fins als 30 m. Rizomes reptants, amb pèls de color negre a marró vermellós. Fulles en forma de deltoide, pinnades (composta de parts disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma), de 12 x 12 cm, generalment amb un lòbul central llarg i marges lobulats. less ↑

Espècie originària de l’índia, Indo-Xina, Nepal, Xina, Corea, l’est de Rússia, Filipines i el Japó, introduïda a diverses regions de tots els continents excepte l’Antàrtida. Planta herbàcia anual, decumbent, habitualment de 0,6 a 1 m d’alçada. Fulles estretament el·líptiques, pubescents (amb pèls), sovint escasses, amb l’àpex acuminat (terminades en punta allargada). Inflorescència en espiga en forma de llança estreta o oblonga, profundament acanalada, amb la flor interior reduïda a una escama discreta o absent. less ↑

Planta originària de la part est dels Estats Units d’Amèrica, exceptuant la regió nord-est, introduïda com a planta ornamental a diverses regions del món. Planta aquàtica submergida amb espigues florides emergents. Tija robusta amb entrenusos amuntegats que pot arribar a fer 1 m de llargada. Fulles submergides de 4 o 5 espirals o disperses, pectinades (amb divisions que recorden les pues d’una pinta), de contorn oblong; segments en 5-12 parells, filiformes (en forma de fil). Inflorescència en una espiga terminal de flors de 4 espirals. Fruit subglobós. less ↑

Espècie nativa de la conca de l’Amazones, introduïda com a planta ornamental d’aquaris. Planta perenne aquàtica que creix de forma emergent i submergida, de color blau verdós. Tiges robustes, glabres (sense pèls) o nusos inferiors amb capacitat d’arrelar (apareixen petites arrels de color marró). Fulles de color verd clar brillants o verd-blavós i de tacte suau, pinnades (composta de parts disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma), amb 20 a 30 divisions per fulla. Les fulles emergides tenen menys divisions, són més rígides i de color verd més fosc. Flors difícils de veure, molt petites i blanques. less ↑

Espècie nativa de Sud-amèrica, introduïda accidentalment mitjançant activitats agrícoles. Planta herbàcia perenne de fins a 1,20 m d’alçada. Fulles basals planes i acanalades. Fulles caulinars (les que formen la tija) són amples, planes i amb els marges aspres al tacte. Inflorescència en una panotxa ramificada, laxa, amb espiguetes de flors relativament grans, tenyides de porpra o violeta. less ↑

Espècie nativa del sud dels Estats Units i el nord de Mèxic, introduïda a Espanya de forma intencionada com a espècie ornamental. Planta aquàtica flotant amb rizomes espessos i gruixuts, i estolons llargs i esponjosos que aguanten conjunt d’arrels corbes, carnoses i groguenques. Fulles grans i flotants, de fins a 25 cm de llarg, verdes i planes, glabres (sense pèls), en forma d’ou o el·líptiques, amb un patró porpra o marró. Tenen una capa cerosa gruixuda, el marge sencer o sinuós i els nervis irradien del centre. Neixen dels rizomes erectes i cilíndrics. Flors de lotus solitàries, amb 12 a 30 pètals groguencs en forma de llança o estretament el·líptics, nombrosos estams grocs i sèpals groc-verdós (a vegades lleugerament tenyits de vermell). Fruits en forma de baies verdes que creixen sota l’aigua i que contenen llavors (tot i que no solen produir-se fora de l’àrea de distribució natural). less ↑

Espècie originària d’Argentina, Paraguai i Bolívia, introduïda a moltes regions càlides del món com a planta ornamental. Arbust o arbre petit perenne, completament glabre (sense pèls) a totes les seves parts, amb l’escorça del tronc de color marró-grisosa, pot arribar a fer 7 m d’alçada. Branques amb l’escorça de color verd, bastant trencadisses. Fulles alternes, en forma d’ou o llança, cobertes, igual que les branques, d’una capa de pruïna (textura cerosa que recobreix la cutícula de certs òrgans vegetals) de color blanc-blavós i d’olor desagradable al trencar-les. Inflorescència en forma de raïm amb flors tubulars de color groc que floreixen d’abril a octubre. Fruits en càpsula en forma d’ou o el·lipsoidal, amb moltes llavors diminutes de color negre. less ↑

Espècie híbrida espontània (afavorida per l’activitat humana a Europa) de les espècies O. glazioviana i la forma de flors grans de O. biennis, ambdues natives d’Amèrica del nord. Planta herbàcia biennal o perenne efímera, amb les fulles en roseta, coberta de pèls rígids, aspres i de base ampla i vermella. Tiges erectes amb pilositat rogenca, de 50 a 150 cm d’alçada. Fulles alternes, les de la tija en forma el·líptica o de llança i lleugerament dentades o senceres. Flors grogues amb els sèpals verds, més grans que les flors d’O. biennis, de mida semblant a les de O. glazioviana, que s’obren al capvespre i es tanquen al matí, desprenent una intensa fragància. Floreix de juny a setembre. Fruits en càpsula en forma de llança estreta. less ↑

Espècie híbrida espontània (afavorida per l’activitat humana a Europa) de les espècies O. Grandiflora i O. Elata, ambdues natives d’Amèrica del nord. Introduïda inicialment a jardins botànics europeus. Planta herbàcia biennal o perenne efímera, amb les fulles en roseta, coberta de pèls rígids, aspres i de base ampla i vermella. Tiges erectes amb pilositat rogenca, de 30 a 150 cm d’alçada. Fulles alternes, les de la tija en forma el·líptica o de llança i lleugerament dentades o senceres. Flors grogues amb els sèpals grocs amb franges vermelles, que s’obren al capvespre i es tanquen al matí, desprenent una intensa fragància. Floreix de juny a setembre. Fruits en càpsula en forma de llança estreta. less ↑

Espècie híbrida espontània (afavorida per l’activitat humana a Europa) de les espècies O. glazioviana i O. biennis, ambdues natives d’Amèrica del nord. Planta herbàcia biennal o perenne efímera, amb les fulles en roseta, coberta de pèls rígids, aspres i de base ampla i vermella. Tiges erectes amb pilositat rogenca, de 50 a 150 cm d’alçada. Fulles alternes, les de la tija en forma el·líptica o de llança i lleugerament dentades o senceres. Flors grogues amb els sèpals grocs amb franges vermelles, més petites que les flors d’O. glazioviana, de mida semblant a les de O. biennis, que s’obren al capvespre i es tanquen al matí, desprenent una intensa fragància. Floreix de juny a setembre. Fruits en càpsula en forma de llança estreta. less ↑

Espècie nativa d'Amèrica, incloent-hi el sud-est d'Estats units, Mèxic, Bahames, Cuba, les Illes Caiman, Jamaica, República Dominicana, Puerto Rico, les Illes Verges, les Antilles Holandeses, Bermudes i Equador, introduïda de forma intencionada a Europa com a planta ornamental i per la formació de tanques. Arbust de fins a 3 metres d'alçada (tot i que habitualment no supera el metre), molt ramificat, amb tiges transformades en cladodis (pales), carnosos, suculents, habitualment amb els marges ondulats, de color verd-blavós, a vegades gris-verdós. Les arèoles (petites protuberàncies) són nombroses i vistoses, lleugerament elevades, amb gloquidis (petits pèls gruixuts i espinosos) de color groc. Tenen entre 1 i 5 espines cada 5 cm de llarg, tot i que a vegades poden estar absents. Flors variables, de color groc llimona a taronja, ocasionalment també vermelles, amb nombrosos "pètals" i estams. Fruits en forma de pera o globosos, amb una depressió poc profunda a la part superior, de color porpra, sense espines però amb gloquidis, suculents i comestibles, amb la polpa rogenca. Llavors abundants, de color groc o marró pàl·lid, i en forma de disc. less ↑

Espècie originària de la part oriental dels Estats Units, no es coneix la forma d’introducció a Europa, ja que no és una planta utilitzada a jardineria. Planta arbustiva, oberta o lleugerament ascendent, forma mates o rodals generalment de 30 cm d’alçada, amb arrels fibroses. Tiges en forma de pala aplanada en forma circular o oblongues, primes, de color verd fosc a vermell-porpra. Fulles còniques o en forma d’alena (4 a 8 cm de longitud), promptament caduques. Arèoles (petites protuberàncies) escasses i distanciades. Gloquidis (petits pèls gruixuts i espinosos) nombrosos, de groc a marró fosc, de fins a 3 mm de longitud. Espines presents solament a les arèoles superiors o properes al marge de les pales, solitàries tot i que apareixen agrupades en plàntules, de color girs o marronós. Flors de color groc viu, ocasionalment rogenques, que floreixen de juny a juliol. Fruits en forma d’ou o oblongs, de color porpra o rogenc, suculent i comestible. less ↑

Espècie originària de sud-oest dels Estats Units i del nord de Mèxic, introduïda a Espanya com a planta ornamental. Arbust suculent, prostrat o obert, sovint formant grans mates de fins a 90 cm d’alçada. Tiges transformades en cladodis (pales) carnosos, en forma d’ou o gairebé circulars. Arèoles (petites protuberàncies) el·líptiques i distanciades regularment. Gloquidis (petites espines amb ganxets al seu extrem) marrons, rogenc fosc o groc ferrós. Espines presents en totes les arèoles (1-10 espines per arèola) o restringides a la part superior de les pales. Flors grogues, ocasionalment de color vermell a la base, floreixen de maig a octubre. Fruits en forma d’ou, de color vermell porpra a porpra, suculents, suaus i amb arèoles i gloquidis. less ↑

Espècie nativa del centre i sud d’Amèrica, distribuïda per diverses regions temprades i tropicals de tots els continents excepte l’Antàrtica. Planta herbàcia perenne, sense rizomes o estolons, bulbs agrupats amb escates de 3 nervis. Fulles basals de color verd a verd-groguenc, amb 3 folíols arrodonits amb l’àpex convex, i marge sencer. Inflorescències en cims irregulars, flors moderadament glabres (amb pèls) de color violeta, lavanda o rosa porpra. Càpsules no observades. less ↑

Espècie nativa d'Amèrica, introduïda a diverses regions de tot el món. Planta herbàcia anual (o perenne de curta durada), erecta, ramificada, aromàtica, pot arribar als 1,5 o 2,5 m d'alçada fora del seu rang de distribució natiu. Fulles en roseta basal quan la planta és jove, de color verd pàl·lid, pubescent (amb pèls), profundament lobulades. A mesura que la tija s'allarga, les fulles més petites, més estretes i menys dissecades es produeixen de forma alternada a la tija pubescent, rígida, angular i amb un solc longitudinal. Inflorescències lleugerament piloses (amb pèls) formades per moltes flors en petits capítols blancs ramificats. Llavors en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l'interior) negres, aplanades i amb dos apèndixs espatulats que actuen com a sacs d'aire i ajuden en la dispersió. less ↑

Espècie nativa de nord Amèrica, introduïda a Europa. Planta enfiladissa llenyosa, que s’enfila utilitzant petits circells ramificats amb les puntes torçades, i que pot arribar a fer 20 m de llargada. Fulles compostes, palmades, amb 5 folíols en forma d’ou o llança, fortament dentats i molt ben diferenciats entre ells, units en un punt central. Fulles gruixudes, de color verd brillant a l’anvers i més pàl·lid al revers, així com una mica pubescent (amb pèl). Inflorescències en panícules (en forma de raïm) escampades per les branques, amb flors petites i verdoses. Fruit en forma de drupa (fruit carnós amb un pinyol llenyós i dur, que enclou d’una a quatre llavors) globosa. less ↑

Espècie nativa d’Amèrica del nord, introduïda a Europa i altres regions del món inicialment a jardins botànics, i posteriorment pel seu ús alimentari (arrel), cosmètic i medicinal (oli de les llavors). Planta herbàcia bianual, amb les fulles en roseta, tiges erectes, verdes o vermelloses, de 30 a 200 cm d’alçada. Fulles de la roseta en forma de llança, amb el marge notablement dentat. Fulles a la tija en forma de llança o el·líptica. Inflorescència densa, coberta de pèls, amb flors de color groc viu i els sèpals verds, que floreixen de juny a setembre. Fruit en càpsula de secció rodona. less ↑

Espècie nativa de les zones tropicals humides d'Amèrica del sud, des de Brasil a Uruguai i Argentina, actualment present a gairebé totes les regions tropicals i càlides del món. Planta herbàcia perenne. Tiges agrupades emergents amb rizomes curts. Fulles amb limbe de fins a 60 cm de longitud. Inflorescència ramificada en 2 a 9 espigues de color groc verdós, distanciades entre elles i més o menys pèndules. Floreix de juliol a octubre. less ↑

Espècie sense origen clar, tot i que es creu que és nativa del nord i el sud d'Amèrica, des d'on va ser introduïda a Europa i Àsia, arribant a tenir una distribució mundial a regions tropicals i subtropicals. Planta herbàcia perenne prostrada amb rizomes esvelts, amb molts estolons, sovint formant estores. Estolons prims que poden arribar al metre de llarg. Fulles ben desenvolupades, planes, de base arrodonida i amb un àpex acuminat (terminades en punta allargada), de color verd apagat, textura relativament suau i ocasionalment lleugerament pubescents (amb pèls) a la superfície exterior. Branques erectes o ascendents, sovint poc ramificades i amb floració. Inflorescència en forma d'espigues solitàries i el·líptiques, de color verd pàl·lid. Fruit petit, ample i el·líptic. less ↑

Espècie originària de l’Índia, la Xina, Indonèsia, Malàisia, Nepal, Corea, Japó, Bangladesh i les Filipines. Introduïda i considerada com a planta invasora a diverses regions del món. Planta enfiladissa espinosa, que pot assolir una alçada de 6 m o més enfilant-se sobre arbusts i arbres del sotabosc. Tiges allargades, ramificades, amb espines curtes. Fulles primes i amb textura de paper, forma triangular, glabres (sense pèls) a l’anvers i punxes al nervi central del revers. Estructures de fulles circulars, en forma de plat, anomenades òcrea, envolten la tija als nusos. Inflorescències ramificades (en forma de raïm) en espigues amb cúmuls de flors diminutes. Fruits de color blau profund que contenen una llavor negra o vermellosa, dura i brillant. less ↑

Espècie nativa de les Illes Canàries, introduïda i naturalitzada a diversos països a causa del seu ús com a planta ornamental. Arbre amb un únic tronc, gruixut, erecte, cobert de restes de les bases de les fulles, i que pot arribar als 20 m d'alçada. Fulles pinnades (composta de parts disposades a banda i banda d'un eix, com les barbes d'una ploma), formant una corona molt frondosa de color verd clar, de 5 a 6 m de longitud. Folíols interiors transformats en espines fortes. Inflorescències ramificades, cobertes de bràctees allargades (espates) de gran mida. Fruit en baia (dàtil), de com a mínim 2,5 cm, allargat i en forma d'ou, de color groguenc o ataronjat al principi i marró-vermellós un cop madur, amb una sola llavor a l'interior. less ↑

Espècie originària de Sud-amèrica, introduïda a Europa de forma intencionada com a planta ornamental d’aquari. Planta perenne, de flotació lliure, amb estolons i arrels plomoses submergides, que pengen d’una roseta de fulles. Fulles de color verd pàl·lid, gruixudes i suaus, que formen una roseta superposant-se entre elles (com un enciam), en forma d’ou amb l’àpex arrodonit. Les fulles presenten de 7 a 15 venes prominents que irradien en forma de ventall des de la base. Tant l’anvers com el revers de les fulles està cobert d’una capa densa de pèls curts llanosos blancs, que atrapen bombolles d’aigua. Inflorescència solitària, ascendent i blanquinosa, amb les flors agrupades en petites tiges carnoses amagades a les axil·les de les fulles. Fruit en forma de baia verda prima i amb nombroses llavors cilíndriques. less ↑

Espècie nativa de Mèxic i el centre i nord-est de Sud-amèrica, introduïda a diverses regions del món. Arbre petit o arbust de 3 a 12 m d’alçada, amb branques esteses, fusta dura, branques cilíndriques, lleugerament espinoses, amb fullatge verd (ocasionalment glauc o grisenc) perenne, glabre (sense pèls) o lleugerament pubescent (amb pocs pèls). Fulles bipinnades (doblement composta de parts disposades a banda i banda d'un eix, com les barbes d'una ploma) amb d’1 a 3 pinnes, glabres o pubescents. Inflorescències ramificades (en forma de raïm) amb flors de color blanc verdós, que es tornen groc clar. Fruit en forma de llegum recte, de color palla a marró, comprimit, lineal i acuminat (terminades en punta allargada). Llavors ovalades i marrons. less ↑

Espècie originària d'Amèrica del sud, a la conca de l'Amazones, introduïda com a planta ornamental per estancs i aquaris, actualment naturalitzada a les regions del tròpic i subtropicals de tot el món. Planta aquàtica herbàcia flotant, amb abundants estolons que emeten arrels. Fulles en rosetes, amb els pecíols eixamplats en forma de pilota plena d'aire per facilitar la flotació, i els limbes en forma circular o el·líptica. Inflorescències en espigues amb 10-30 unitats, flors de color malva o lila que floreixen de març a juliol. Fruit en càpsula membranosa, amb nombroses llavors a l'interior. less ↑

Espècie originària de la Xina, Japó, i altres parts del sud-est asiàtic, introduïda a moltes regions tropicals de tot el món. Planta enfiladissa perenne que produeix tubercles molt grans de fins a 2 metres de llarg. Tiges i branques fortes, que poden arribar als 30 m de llargada. Fulles pinnades (composta de parts disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma) amb 3 folíols en forma d’ou, de no lobulats a trilobulats, de color verd pàl·lid a l’anvers i verd clar o grisenc al revers. Flors de color violeta o blau, que fan olor de raïm. Fruit en beina de pèl daurat, marrons, aplanades i oblongues. Llavors visibles a través de la beina, aplanades, en forma d’ou i de color marró-vermellós amb un dibuix de mosaic negre. less ↑

Espècie nativa de la regió tropical d’Àfrica, introduïda a Europa de manera intencionada com a planta medicinal i ornamental. Arbust o arbre petit, robust, glabre (sense pèls) de fins a 3 m d’alçada. Tija buida, generalment glauca o de color porpra, coberta de pruïna (textura cerosa que recobreix la cutícula de certs òrgans vegetals). Fulles grans (10-50 cm de diàmetre) de color verd fosc o glauques (de joves solen ser de color verd fosc), glabres, palmejades, amb 7-9 lòbuls desiguals, marges irregularment dentats i acuminats (terminats en punta allargada). Inflorescència en panícules (en forma de raïm), amb flors de color groguenc i vermell. Fruits en càpsula globosa (forma de globus) trilobulada, de color verdós que es torna vermell quan madura, coberta de nombroses espines romes i suaus. Llavors el·lipsoides, llises, llustroses i jaspiades. less ↑

Espècie originària del Japó, Corea i la Xina, introduïda a Europa de forma intencionada pel seu ús com a planta de farratge, mel·lífera i ornamental. Planta herbàcia, perenne, rizomatosa, amb tiges de fins a 3 m d'alçada. Tiges buides i de color verd amb tons vermellosos. Nusos rodejats per una baina membranosa. Fulles alternes, amb el marge sencer, en forma d'ou ample i acuminades (terminades en punta allargada). La base de la fulla presenta una petita glàndula que funciona com un nectari extrafloral. Inflorescències ramificades en forma de raïm, laxes, amb flors de color blanc verdós. Fruit en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l'interior) triangular de color marró fosc o negre brillant. Llavors en forma triangular i brillants. less ↑

Planta originària del Mediterrani oriental i Iran, antigament cultivada com a planta per a fer tints, es troba naturalitzada per tota la península Ibèrica i altres regions del Mediterrani. Planta herbàcia perenne, amb la tija central llenyosa a la part inferior, rizomatosa, amb rizomes vermells, i enfiladissa. Tiges anuals, ramificades, tetragonal (ocasionalment pentagonal o hexagonal a la base), glabres (sense pèls) o piloses (amb pèls) només als nusos. Fulles en forma de llança, oblongues-el·líptiques o en forma d’ou ample, generalment glabres. Inflorescència en panícula (ramificació de tipus racemós) piramidal, molt laxa, amb flors grogues i marró quan s’assequen. Fruits amb mericarpis (fruit dividit en fragments) globosos, carnosos, negres i glabres. less ↑

Espècie nativa d’Anatòlia, la península Balcànica, Xipre i Sicília, naturalitzada a diverses regions del món. Planta herbàcia perenne amb la soca molt gruixuda que pot arribar als 2 m d’alçada. Tiges erectes, molt robustes i solcades. Fulles basals, en forma d’ou, llança o oblongues, lleugerament carnoses i marge generalment ondulat. Inflorescència racemosa, densa, ramificada, amb petites flors verdoses o vermelloses i un fruit triangular de color vermell-marronós. less ↑

Espècie originària de l'est de nord Amèrica i del nord-est de Mèxic, introduïda a diverses regions del món com a planta ornamental. Arbust herbaci perenne, vigorosa, que normalment creix fins als 1,20-3 m d'alçada. Tiges vistoses de color vermellós-porpra. Fulles grans, alternes, verdes i en forma de llança, que desprenen un aroma desagradable quan es freguen o trenquen. Inflorescències ramificades (en forma de raïm) de color blanc-verdós. Fruit tòxic, semblant a un raïm petit, de color verd quan estan creixent i vermell-porpra profund un cop madurs. less ↑

Espècie nativa de nord Amèrica, introduïda a Europa com a planta ornamental. Planta enfiladissa de gran mida, de germinació primaveral-estival. Tiges molt llargues que poden arribar als 7-8 m de longitud, que utilitza circells per agafar-se a plantes del voltant. Fulles en forma de cor amb de 3 a 5 lòbuls, marge dentat. Flors agrupades en una massa compacta, que apareixen de les axil·les de les fulles, de color blanquinós a verd, que floreixen de juliol a setembre. Els fruits petits i espinosos (en forma de card), d’una sola llavor, en grups de 3 a 20, inicialment verds i es tornen marrons quan maduren. Llavor gran i aplanada de color marró. less ↑

Nativa d'Euràsia, introduïda a diverses regions del món. Planta anual coberta de pèls enganxosos, que fa de 30 a 90 cm d'alçada. Tiges llenyoses i inflades als ganglis. Fulles basals en forma d'ou o de llança. Les fulles de la tija són oposades, notablement nervades i el·líptiques o en forma de llança. Flors fragants que s'obren de nit, disposades en grups als àpexs. Cada flor consta de 5 pètals amb una osca profunda, de color blanc rosat. Fruits en càpsula amb deu venes verdes diferents i 3 compartiments que s'obren en la maduresa amb 6 dents enrotllades. Llavors en forma de ronyó, grises i d'1 mm de llarg. less ↑

Espècie originària del centre i est d’Estats Units, apareix naturalitzada a molts llocs dispersos de la península Ibèrica i els arxipèlags, formant comunitats que desplacen espècies forestals autòctones. Arbre caducifoli espinós, que pot arribar als 25 m d’alçada. Tronc amb escorça marró i esquerdada. Fulles alternes, imparipinnades (composta de parts disposades a banda i banda d'un eix, com les barbes d'una ploma, però amb els folíols de nombre imparell, de manera que termina en un folíol) amb 11 parells de folíols el·líptics o en forma d’ou. Inflorescències pèndules amb 11-35 flors amb la corol·la blanca amb tonalitats groc-verdoses sobre el nervi central, floreixen de març a juliol. Fruit en llegum linear-oblonga, comprimida, alada i de color marró-vermellós. less ↑

Espècie originària de les regions seques de Sud-amèrica, de l'Equador a Argentina, introduïda i naturalitzada a diverses regions del món. Planta herbàcia o petit arbust, anual o perenne, abundantment pubescent (amb pèls). Tiges erectes, amb espines de color groc o ataronjat. Fulles simples o a vegades pinnades (composta de parts disposades a banda i banda d'un eix, com les barbes d'una ploma), oblongues o en forma d'ou; lòbuls pinnats o dentats. Inflorescències racemoses, amb el calze en forma de copa espinosa. Flor estelada de color porpra o blanca. Baies de color vermell brillant en forma de globus. less ↑

Espècie originària de grans parts continentals dels Estats Units i el Canadà, introduïda a diverses regions del món, com a planta ornamental. Planta herbàcia perenne amb tiges anuals i rizomes persistents, alta i erecte. Tiges no ramificades excepte a la inflorescència, glabres (sense pèls) a la base, febles a densament pubescents (amb pèls) almenys a la meitat superior i sovint vermelloses. Fulles de triple nervi, pubescents al revers, en forma de llança, sovint acuminades (terminades en punta allargada), marges majoritàriament serrats, a vegades sencers. Inflorescències en panícules (en forma de raïm) piramidals amples, caps de les flors petits, nombrosos i grocs. Fruits en aqueni (fruits secs amb una llavor a l'interior) amb un papus (apèndix consistent en un conjunt de pèls simples o plomosos que corona els fruits). less ↑

Espècie nativa de la costa atlàntica d’Amèrica del nord, introduïda accidentalment degut al tràfic marítim i a les aus migratòries. Planta herbàcia perenne, rizomatosa, laxament cespitosa (formada per una agrupació d’individus, de branquillons, etc., pel fet de presentar-se reunits en conjunts densos i perpendiculars al substrat, recorda a la gespa), i creix d’1 a 1,5 m d’alçada. Tiges robustes, buides i llises. Fulles planes i fines (5-10 mm d’ample). Flors i llavors poc vistoses, només a una banda de la tija. Inflorescències ramificades en forma de raïm de 5 a 13 espigues. Fruits en cariopsi (fruit sec com el del blat). less ↑

Espècies natives d’Amèrica del sud principalment, introduïdes de manera intencionada com a espècie ornamental d’aquaris. Falguera aquàtica de flotació lliure, amb rizomes submergits horitzontals i arrels plomoses, i dos tipus de fulles, flotants i submergides. Fulles en forma oblonga, el·líptica o arrodonida, amb els àpexs arrodonits o emarginats, amb una fila de papil·les cilíndriques a l’anvers, amb pèls a la punta de cada papil·la que formen una estructura en forma de gàbia un atrapen bombolles d’aire. Les fulles són verdes, brillants i llises, a vegades amb els marges de color marró i un plec al centre. less ↑

Espècie originària de les regions tropicals i temperades d’Amèrica, introduïda a moltes regions del món. Planta herbàcia perenne que pot arribar a 1 m d’alçada. Tiges cilíndriques, buides i amb nusos. Fulles amb una baina que abraça la tija, limbe amb nervis paral·lels, glabres (sense pèls), que fan fins a 50 cm de llarg. Inflorescència en panícula (en forma de raïm) densa, estreta i en forma d’espiguetes de color grisenc o marró clar, amb la base ocasionalment coberta per la fulla superior. Flors no vistoses. Fruits en cariopsi (fruit sec com el del blat). less ↑

Espècie originària de Sud-amèrica, introduïda de forma accidental amb el transport marítim de mercaderies. Espècie perenne, erecta, que creix en masses denses i cespitoses (formada per una agrupació d'individus, de branquillons, etc., pel fet de presentar-se reunits en conjunts densos i perpendiculars al substrat, recorda a la gespa), fins als 150 cm d'alçada. Sense rhizomes. Tiges glabres (sense pèls), igual que les fulles. Làmines de les fulles angostes (5 a 9 mm d'ample), semi-embeinades, de color verd grisenc, enrotllades sobre elles mateixes. Inflorescència en una espiga molt angosta, de 6 a 30 cm de llarg, amb flors diminutes, poc vistoses, denses i compactes. less ↑

Espècie nativa de les costes atlàntiques d’Amèrica de Nord, introduïda probablement com a material d’embalatge en el transport marítim de mercaderies. Planta herbàcia perenne i rizomatosa, esvelta, laxament cespitosa (formada per una agrupació d'individus, de branquillons, etc., pel fet de presentar-se reunits en conjunts densos i perpendiculars al substrat, recorda a la gespa). Tiges esteses (per acció del vent i l’aigua, creant un camp de remolins i flocs) de 30 a 100 cm de llarg, rígids, prims, tènues i buits. Fulles verdes (porpra quan són joves), enrotllades sobre elles mateixes, llargues (1-4 mm d’ample) i fines (fins a 30 cm de longitud). Baines de la fulla glabres. Flors morades i llavors només apareixen a un costat les espigues. Inflorescències formades per 2-7 espigues ascendents. Fruits en cariopsi (fruit sec com el del blat). less ↑

Espècie originària d’Argentina i Uruguai, introduïda a diverses regions del món. Planta herbàcia perenne, rizomatosa, cespitosa (formada per una agrupació d'individus, de branquillons, etc., pel fet de presentar-se reunits en conjunts densos i perpendiculars al substrat, recorda a la gespa) de fins a 1 m d’alçada. Forma motes amples i denses. Beines basals majoritàriament glabres, erectes, llises, fines (2-7 mm d’ample) i llargues (fins a 70 cm de llarg). Inflorescències en panícules (en forma de raïm), amb la base ocasionalment coberta per la fulla superior. Flors petites i poc vistoses. Fruits en cariopsi (fruit sec com el del blat). less ↑

Espècie nativa del sud-oest d’Àfrica (Botswana, Namíbia i Sud-àfrica), introduïda a diverses regions del món. Planta herbàcia perenne, amb un sol nus negre, cespitosa (formada per una agrupació d'individus, de branquillons, etc., pel fet de presentar-se reunits en conjunts densos i perpendiculars al substrat, recorda a la gespa) formant densos grups, i pot arribar als 35 cm d’alçada. Fulles filiformes (en forma de fil), fortament enrotllades, llises i generalment glabres (sense pèls) o vellutades. Inflorescència en panícula (forma de raïm) d’espiguetes pàl·lides o tenyides de porpra. Flors petites i poc vistoses. Fruits en cariopsi (fruit sec com el del blat). less ↑

Espècie originària de l’est de Nord Amèrica, introduïda i naturalitzada al sud d’Europa. Planta herbàcia perenne i rizomatosa, fa de 33 a 80 cm. Tiges erectes, simples, amb nombroses fulles i piloses (amb pèls). Fulles basals en rosetes laterals, en forma d’ou o d’espàtula, planes, amb el marge sencer o serrat, nervi central ben marcat, més o menys piloses per ambdues cares. Fulles de la tija inferiors generalment seques durant la floració, les de la part mitjana i superior són estretament el·líptiques, planes, senceres, amb el nervi central ben visible, glabres (sense pèls) o més o menys piloses. Inflorescència en panícula (forma de raïm) amb nombrosos capítols campanulats. Flors generalment blanques semblants a una margarida que floreixen de setembre a novembre. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior). less ↑

Espècie originària d’Europa i Àsia occidental, introduïda i naturalitzada a diversos països del món. Planta herbàcia perenne, d’entre 30 i 120 cm d’alçada. Tiges erectes, alades, cobertes de pèls drets i rígids, gairebé punxents. Fulles llargues, aspres, generalment en forma de llança. Flors amb la corol·la de color violeta, porpra o rosada, a vegades blanquinosa o groguenca. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior). less ↑

Espècie originària de l'est de la conca mediterrània, nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia, introduïda a Europa probablement des dels jardins botànics o com a mala herba agrícola. Planta herbàcia perenne, rizomatosa, de fins a 150 cm d'alçada, pubescent als nusos. Fulles cobertes de pèls curts i erectes. Inflorescència en panícula (en forma de raïm), formada per branques que porten espiguetes en conjunts racemosos curts, espiguetes de color porpra-violaci. Floreix de maig a octubre. Fruits en cariopsi (fruit sec com el del blat). less ↑

Espècie originària d’Iran i zones muntanyoses costeres dels Balcans, introduïda a diverses regions del món pels seus usos medicinals i com a insecticida natural. Planta herbàcia perenne, rizomatosa. Tiges erectes. Fulles alternes, profundament dividides, amb indument cotonós. Inflorescència formada per capítols solitaris. Flors semblants a les margarides, de color blanc i groc. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior). less ↑

Espècie nativa de la Xina, especialment de la regió de la vall de Huang He; introduïda, cultivada i naturalitzada a regions tropicals, subtropicals i temperades de tot el món. Arbre glabre que pot arribar als 15 m d’alçada. Tronc amb l’escorça de color verd fosc i marronós pàl·lid quan és més vell, amb estries longitudinals, branques esteses i lenticel·lades (Protuberància lenticular del periderma de les plantes llenyoses). Fulles alternes, romboides o en forma d’ou ample, base àmpliament arrodonida, marge sencer, acuminades (terminades en punta allargada). Flors de color verd groguenc en panícula (forma de raïm). Fruits en càpsula arrodonida blanca, negres quan estan madures. Llavors oblades negres. less ↑

Espècie nativa d’Amèrica del sud (del sud-est de Brasil fins a l’Argentina), introduïda a Espanya com a planta ornamental. Planta herbàcia perenne, rizomatosa. Tiges decumbents, molt ramificades, que arrelen als nusos. Fulles alternes, en forma d’ou o llança i acuminades (terminades en punta allargada), glabres (sense pèls), carnoses i de color verd fosc llustroses, de 5 a 7 nervis en general, marge ondulat i amb baina membranosa a la base. Inflorescències terminals (a l’extrem de les tiges), amb 3 sèpals, 3 pètals blancs i 6 estams. Fruit en càpsula, llavors negres amb l’extrem foradat, disposades en fila. less ↑

Arbre caducifoli, que pot arribar als 20 m d’alçada. Tronc recte i branques obertes en alçada, amb l’escorça marró, grisenca i esquerdada, sobretot en els exemplars envellits. Fulles en forma d’ou o el·lipsoidal allargada, de color verd més fosc per l’anvers que pel revers. Inflorescència en flors petites de calze verd, on es diferencien uns sèpals de color vermellós. Floreix de febrer a març. Fruits en sàmara (fruit sec endurit que conté una llavor, proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala, la qual facilita la seva dispersió per part del vent). less ↑

Espècie originària d’Euràsia, possiblement del sud-oest d’Àsia, introduïda i naturalitzada a diverses regions temperades del món. Planta herbàcia anual, postrada, de 15 a 40 cm d’alçada. Tiges ascendents, ramificades a la base, primes i pubescents (amb pèls). Fulles alternes, en forma d’ou o arrodonida, marges dentats o crenat, lleugerament pubescents. Flors que neixen de les axil·les de les fulles, solitàries, amb la corol·la blava o violeta, amb la base més pàl·lida i les venes de color morat. Fruit en càpsula de 3 a 4 mm de llarg, en forma de ronyó o cor, amb llavors el·líptiques de color cafè o groc marronós. less ↑

Espècie originària del nord d’Amèrica, introduïda a diverses regions del món. Liana perenne llenyosa, amb l’escorça de color marró vermellosa, dividida en tires estretes. Fulles són simples, alternes, en forma de cor, dentades i lobulades, habitualment en 3 lòbuls principals i 2 basals, lleugerament pubescents als nervis i marges. Inflorescències en panícules (en forma de raïm) laxes, amb flors amb 5 pètals de color verd-groguenc. Baies rodones, de color verd que es torna blau fosc al madurar, coberta amb una eflorescència blanca que els cobreix, amb 1-6 llavors aplanades en forma d’ou. less ↑

Espècie nativa d’Amèrica i possiblement d’Euràsia, introduïda a Espanya. Planta herbàcia anual, amb tiges simples poc ramós. Fulles alternes, en forma d’ou o gairebé triangular, marge dentat, de color verd clar, toves al tacte i que recorden a les fulles d’algunes malvàcies. Capítols agrupats a les axil·les de les fulles que floreixen d’estiu a tardor. Fruits en aquenis coberts d’agullons molt gruixuts, corbats gairebé des de la seva base i separats, amb 2 agullons molt forts i rectes a l’àpex. less ↑

Espècie originària d’Amèrica del nord, tot i que actualment es troba present a les regions temperades de tot el món, introduïda a Europa probablement de forma intencionada per al seu cultiu, i naturalitzada i dispersada posteriorment de forma involuntària. Planta anual, robusta, erecta, pubescent (amb pèls), de fins a 1 m d’alçada. Fulles triangulars o en forma d’ou, irregularment lobulada o dentada. Flors en capítols que surten de les axil·les de les fulles i floreixen de juliol a setembre; els femenins en forma d’ou o oblongues, amb agullons en forma de ganxo i dos agullons erectes a l’àpex, mentre que els masculins són arrodonits. less ↑

Espècie nativa d'Amèrica, des de la frontera amb el Canadà fins a Centreamèrica, les illes Bermudes i les Antilles, introduïda per al seu ús com a planta ornamental. Arbust de tiges llenyoses simples o ocasionalment ramificades, amb rosetes de fulles als àpexs de cada branca, de fins a 5 m d'alçada. Fulles en forma de llança, principalment rígides, erectes, ascendents o recurvades, llises, de fins a 70 cm, de color verd o verd-blavós. Inflorescència en panícula (forma de raïm), amb flors de color crema amb taques porpres als extrems de la zona central, solitàries o en grups de 2-3, sobre branques laterals, pèndules, acampanades. Fruit hexagonal, carnós, negre amb la polpa vermellosa. less ↑

Espècie originària de Sud-amèrica, naturalitzada i considerada invasora a diverses regions del món. Planta herbàcia anual o bianual. Fulles alternes, oblongues, linears o en forma de llança, senceres o lleugerament denticulades. Inflorescència en capítols en forma de disc, en panícula (forma de raïm) laxa. Flors generalment blanques semblants a una margarida. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior). less ↑

Espècie nativa d’Amèrica del sud, introduïda a Europa de forma involuntària, i dispersada probablement i en gran part degut a la transhumància de ramats ovins, ja que les diàspores s’enganxen fortament a la llana. Planta herbàcia anual, erecta de fins a 1 m d’alçada. Tiges i branques amb espines axil·lars abundants, robustes i trifurcades a la base, de color groguenc. Fulles en forma de llança, tripartides (amb el segment principal molt més gran) o senceres, de color verd a l’anvers i blanques al revers. Flors en capítols que creixen a les axil·les de les fulles, que floreixen de juliol a octubre, els femenins en forma ovalada i coberta d’agullons, mentre que els masculins tenen forma arrodonida. less ↑

Espècie nativa del centre de Mèxic a Amèrica central, introduïda a Espanya. Planta més gran del gènere Yucca, podent arribar als 15 metres d'alçada; molt ramificada, amb rosetes de fulles als àpexs de cada branca, amb un aspecte dens i majestuós. Fulles estretes i en forma de llança, de 60 a 100 cm de llarg, amb una espina apical tova. Flors blanques acampanades i pèndules, reunides en inflorescències molt grans i vistoses. Floreix ben entrada la tardor. Fruits oblongs o en forma d'ou.Espècie nativa del centre de Mèxic a Amèrica central, introduïda a Espanya. Planta més gran del gènere Yucca, podent arribar als 15 metres d'alçada; molt ramificada, amb rosetes de fulles als àpexs de cada branca, amb un aspecte dens i majestuós. Fulles estretes i en forma de llança, de 60 a 100 cm de llarg, amb una espina apical tova. Flors blanques acampanades i pèndules, reunides en inflorescències molt grans i vistoses. Floreix ben entrada la tardor. Fruits oblongs o en forma d'ou. less ↑

Espècie nativa de l’oest d’Àsia (Afganistan i Pakistan), la serralada de l’Himàlaia, nord-est de l’Índia i la Xina (incloent-hi el Tibet), introduïda a diverses regions de món com a planta ornamental. Planta perenne molt ramificada, amb tiges esveltes que es tornen més o menys llenyoses i persisteixen, pot fer de 80 a 100 cm d’alçada. Fulles en forma de llança o el·líptiques. Flors de color blanc a rosat. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l'interior) en forma d’ou estret. less ↑

Espècie originària del Japó, Corea, la Xina, Mongòlia i l'est de Rússia, cultivada com a planta ornamental. Planta enfiladissa, llenyosa, de fulla caduca. Branques rodones, glabres (sense pèls), de color marró clar a més fosc, generalment amb lenticel·les (obertures al tronc que faciliten l'intercanvi de gasos amb l'exterior) notables. Fulles glabres (sense pèls), de disposició alterna i de mida i forma extremadament variable, forma d'ou ample, amb marges serrats i la punta d'aguda a arrodonida. Inflorescències que contenen de 3 a 7 flors petites, de color groc verdós, amb 5 pètals i sèpals i 5 estams llargs. Fruit en càpsula globosa de color verd a groc brillant, amb 3 vàlvules que contenen 1-2 llavors marrons cobertes d'un embolcall carnós de color vermell. less ↑

Espècie nativa d’Austràlia, introduïda com a planta ornamental i naturalitzada a diverses regions de món. Arbust o arbre petit erecte, llenyós, d’una sola tija o molt ramificat, amb escorça fina de color marró, de 0,6 a 4,5 m d’alçada. Fulles simples, de color verd fosc, circulars si les tallem transversalment, espinoses i amb pèls sedosos. Inflorescències de color crema. Fruits ovoides, llenyosos, de color marró-porpra a gris pàl·lid, en càpsules que contenen 2 llavors alades. less ↑