LIFE medCLIFFS

Herba anual originària del sud de l'Àsia. Naturalitzada arreu del món, tant a cultius com a zones sense cultivar i a la vora de cursos d'aigua.
Tiges fins erectes de fins a 1.5 metres i fulles amb forma de cor, lleugerament crenades, fins a 20 x 17 cm. Flors grogues amb 5 pètals que desprenen una olor afruitada. Floreix de juliol a octubre. Fruit amb forma cilíndrica amb diferents compartiments separats en forma d’acordió. less ↑

Arbre originari del sud-est Austràlia, naturalitzat arreu de món. És un arbre perennifoli generalment de 8 a 15 m d’alçada, de fust recte, copa densa i piramidal a cilíndrica; pot tenir poques branques molt pesants. Com en altres acàcies té fil·lodis (pecíols eixamplats en forma de làmina que substitueixen el limbe d’una fulla) el·líptics o en forma de llança. Flors de color blanc o crema. Floreix de març a juny. Fruit lleguminós. less ↑

Arbre originari de l’oest d’Austràlia i Tasmània, naturalitzat arreu del món. Pot arribar als 8 m d’alçada, amb creixement dens i desmaiat, però tronc curt. Com en altres acàcies té fil·lodis (pecíols eixamplats en forma de làmina que substitueixen el limbe d’una fulla) de color verd fosc o blau-verd, que poden arribar als 25 cm de llarg. Flors esfèriques i grogues que apareixen al principi de la primavera. Fruit lleguminós. less ↑

Planta suculenta endèmica mexicana, naturalitzada a la costa catalana. Forma una roseta de fulles molt polimòrfiques, rectes, falcades o sinuoses de 50 a 80 cm, de color verd a groguenc, amb dents molt variables, de color marró fosc o gris, que poden ser absents. La inflorescència pot tenir una gran alçada, generalment de 3,5 a 5 m, amb flors a la meitat o terç superior de la inflorescència. Flors petites de color verd clar a groguenc i rosa. Llavors dispersades pel vent. less ↑

Petit arbust natiu de les Illes Canàries, que també habita a la costa atlàntica de Marroc i està naturalitzada i escapada del cultiu en el litoral de la península Ibérica. Planta suculenta de fins a 1,5 m, amb tiges erectes i ramificades. Les fulles es troben agrupades en rosetes de 10 a 25 cm de diàmetre, de color verd a porpra, a vegades amb línies fosques. La inflorescència te forma cònica o ovoide. Fruit en forma de fol·licle (fruit sec que s’obre per una fissura longitudinal i que conté diverses llavors al seu interior). less ↑

Arbre originari de l’Amèrica del Nord, considerada invasora a Catalunya, així com a altres llocs de la península Ibèrica i Europa. És un arbre de mida mitjana que pot arribar de 10 a 25 m d’alçada. Habitualment presenta diversos troncs. Fulles pinnades i compostes, tot i que habitualment presenten varietat cap a forma palmada. Les flores són grogues i verdoses, apareixen en petites en raïms a la primavera. Fruit en forma de disàmares (dos fruits alats units) en forma de “V”. less ↑

Planta crassa arbustiva nativa del sud d’Àfrica. Fulles llargues, de fins a 60 cm de longitud, de color verd grisenc a l’anvers i verd clar al revers, contornejades cap a baix i dents corbades en els contorns. Les fulles es reuneixen en una roseta, que formen matollars densos. L’arbust presenta múltiples inflorescències de maig a juliol, amb flors de color vermell ataronjat, que arriba fins als 2 o 3 metres d’alçada. less ↑

Planta crassa endèmica del sud d’Àfrica, cultivada com a ornamental en molts països i escapada del cultiu a la costa catalana. Les fulles formen rosetes basals, són carnoses, llargues, estretes i lanceolades, de color verd vermellós amb taques blanques i marges dentats. Inflorescències de fins 45 cm, de forma lleugerament esfèrica, amb flors tubulars de color vermell ataronjat. Floreix de mitjans d’hivern a la primavera. less ↑

Planta herbàcia anual procedent d’Amèrica del Nord (Estats Units i Mèxic). Es troba naturalitzada a gran part d’Europa. La planta pot créixer fins als 50 cm d’alçada, generalment erecta i molt ramificada, amb una coloració verda-groguenca o vermellosa. Les fulles tenen forma oblonga o d’espàtula amb el marge ondulat. Flors molt petites a les axil·les de les fulles, que apareixen de maig a desembre. Fruit en pixidi (fruit capsular que s’obre com si fos una tapa). less ↑

Planta aquàtica perenne nativa de sud Amèrica, a la conca del riu Paranà; introduïda a Europa i altres continents. Sol ocupar masses d’aigua dolça estancades o de curs lent, poc profundes; així com prats molt humits, estuaris i aiguamolls. És una planta emergent (creix per sobre de la superfície de l’aigua) arrelada al substrat amb una xarxa de rizomes. Les tiges poden fer fins a 60 cm dins l’aigua. Fulles lanceolades, oposades, de color verd fosc i superfície lluent. Inflorescència lleugerament esfèrica, formada per un conjunt de flors blanques agrupades a la part superior d’una espiga que creix a l’axil·la de les fulles. less ↑

Planta herbàcia anual procedent de l’oest dels Estats Units. Planta recolzada a terra, molt ramificada, de color verd o vermellós. Fulles oblongues o ovades. Les inflorescències petites de forma lleugerament esfèrica, que neixen de les axil·les de les fulles; apareixen d’abril a desembre, però especialment durant els mesos d’estiu i tardor. Fruit en pixidi (fruit capsular que s’obre com si fos una tapa). less ↑

Planta herbàcia anual originària d’Amèrica tropical i subtropical, tot i que actualment està distribuïda per tot el món. És una planta de glabra (sense pèls) a lleugerament pubescent (amb pèls), que pot arribar a fer fins a 1 m d’alçada. Fulles ovades o en forma de llança. Inflorescència a la part apical de la planta en forma d’espiga, habitualment ramificada. Fruit en pixidi (fruit capsular que s’obre com si fos una tapa). less ↑

Planta herbàcia anual procedent de les àrees temperades d’Amèrica del Nord, introduïda a Espanya i a altres parts del món. És una planta generalment erecta, de fins a 1 m d’alçada, amb tiges glabres (sense pèls) o una mica piloses. Fulles ovades, romboidals o el·líptiques. Inflorescència a la part apical de la planta en forma d’espiga, habitualment ramificades i de tonalitats vermelloses, que floreixen de juny a novembre. Fruit en pixidi (fruit capsular que s’obre com si fos una tapa) o indehiscent (que no s’obre espontàniament en arribar a la maduresa). less ↑

Arbre natiu del centre i sud d’Europa; a la península Ibèrica únicament al nord: Pirineus i Cantàbria, fins al nord de Portugal. Freqüentment cultivat i assilvestrat, fet que fa difícil determinar si es tracta d’una planta espontània. És un arbre caducifoli gran, de 30 a 35 m d’alçada, amb un tronc recte, amb branques erectes que formen una copa irregular, habitualment més ampla que alta. Fulles simples i oposades, amb 5 lòbuls dentats, de color verd fosc a l’anvers i grisoses al revers. Floreix d’abril a maig, amb flors de color verd pàl·lid o grogós, molt atractives per les abelles. Fruit en forma de disàmares (dos fruits alats units) en forma de “V”. less ↑

Espècie herbàcia anual originària d’Amèrica del Nord, del nord-est de Mèxic a sud-est del Canadà, introduïda a gairebé tot el món. Planta en general erecta de fins a 1 m d’alçada. Fulles ovades, el·líptiques o romboidals. Inflorescència a la part apical de la planta en forma d’espigua, variablement ramificada, que floreix de maig a desembre, preferentment de l’estiu a la tardor. Fruit en pixidi (fruit capsular que s’obre com si fos una tapa). less ↑

Espècie herbàcia anual procedent d’Amèrica del Nord (Estats Units, sud del Canadà i Mèxic), introduïda al centre i sud d’Europa, així com a altres parts del món. Planta generalment poc ramificada, amb tiges de color rogenc, lleugerament acanalades i piloses, de fins a 80 cm d’alçada. Fulles amples, piloses, oposades, compostes (generalment bipinnades, dividides en dos) i dentades, de color verd a l’anvers i blanquinosa al revers. Flors masculines verdes i groguenques, agrupades a la part superior en forma d’espigues llargues, mentre que les flors femenines són petites i apareixen individuals o en petits grups a les axil·les de les fulles superiors; floreixen de juny a novembre. less ↑

Espècie herbàcia anual procedent d’Amèrica del Nord (Estats Units, sud del Canadà i Mèxic), introduïda al centre i sud d’Europa, així com a altres parts del món. Planta generalment poc ramificada, amb tiges de color rogenc, lleugerament acanalades i piloses, de fins a 80 cm d’alçada. Fulles amples, piloses, oposades, compostes (generalment bipinnades, dividides en dos) i dentades, de color verd a l’anvers i blanquinosa al revers. Flors masculines verdes i groguenques, agrupades a la part superior en forma d’espigues llargues, mentre que les flors femenines són petites i apareixen individuals o en petits grups a les axil·les de les fulles superiors; que floreixen de juny a novembre. less ↑

Espècie herbàcia anual originària del sud d’Àfrica (Península del Cap), on habita dunes i ambients litorals; introduïda al sud-oest d’Europa i en altres regions del món. La planta forma una roseta amb tiges decumbents i tiges amb inflorescència de fins a 40 cm d’alçada. Fulles pubescents, de lirades a pinnatisectes (compost de parts d’una fulla disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma). Flors grogues a la cara ventral i porpra a la dorsal, que floreix de març a juny. Fruits en aquenis (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) que es dispersen principalment pel vent. less ↑

Espècie herbàcia anual originària de l'Àsia temperada però naturalitzada arreu del món. Planta d'una sola tija ramificada, glabra (sense pèls), aromàtica, de 70 a 160 cm. Fulles d'ovades a triangulars, i pinnatisectes (compost de parts d’una fulla disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma). Flors petites de color groc i fruits en aquenis (fruits secs amb una sola llavor a l’interior). less ↑

Espècie herbàcia perenne originària del sud-oest de la Xina, introduïda a Europa amb propòsit ornamental. Planta aromàtica, pubescent i ramificada, de fins a 1,20 m d’alçada. Fulles pinnatipartides, amb els segments linears o en forma de llança, verdes per l’anvers i grisenques pel revés, de fins a 8 cm de longitud. Inflorescències en capítols ovoides, disposats en panícules (inflorescència composta de tipus racemós) laxes, amb les flors grogues o marró vermellós que floreixen de juliol a novembre. Fruits en aquenis (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) que no arriben a madurar. less ↑

Espècie herbàcia perenne nativa del nord-est, nord central i sud-est dels Estats Units, així com a les àrees adjacents del Canadà; introduïda i naturalitzada a àrees cultivades i prats secs del centre i sud d’Europa. Planta de tiges robustes, erectes, de fins a 2 m d’alçada, amb pèls curts i lactífer (secreta làtex). Fulles oposades, de marge llis i oblongues, superfície superior llisa, inferior coberta de pèls blancs curts. Inflorescències apicals esfèriques amb moltes flors d’olor dolça, de rosades a blanques, que floreixen de juny a agost. Llavor marró plana i ovalada, amb un floc de pèls blancs sedosos apicals. less ↑

Espècie enfiladissa originària d’Àfrica del sud, introduïda a Espanya com a altres zones del món. Planta amb tiges volubles longitud variable, fins a 6 m. Els cladodis (tiges modificades que semblen fulles) es disposen de forma alterna, de color verd brillant, ovades o en forma de llança, amb el marge cobert de pèls curts i rígids que el fan aspre al tacte. Inflorescències en umbel·les auxiliars d’1 a 4 flors en forma de campana que floreixen de primavera a estiu. Fruit en forma de baia roja. less ↑

Espècie nativa de la costa est d’Amèrica del nord, de Maine a Texas, on habita aiguamolls litorals i àrees pantanoses formant masses compactes; introduïda intencionadament com a planta ornamental i naturalitzada a Europa i Espanya. Arbust caducifoli de fins a 4 m d’alçada, molt ramificat. Fulles el·líptiques o romboidals, de color verd brillant a grisenc, disposades de forma alterna, amb el marge llis o amb d’1 a 3 parells de dents gruixudes. Les flors, de color blanc les femenines i grogues les masculines, es troben estretament agrupades en inflorescències terminals o axil·lars. El fruit en forma d’aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) gairebé cilíndric coronat amb un plomall blanc. less ↑

Espècie herbàcia, generalment perenne, originària del sud dels Estats Units (Arizona, Nou Mèxic, Texas), Mèxic i Guatemala, introduïda a Espanya mitjançant l’activitat comercial. Planta robusta, erecta, de 50 a 200 cm d’alçada. Tiges tetragonals de glabres (sense pèls) a lleugerament pubescents (amb pèls). Fulles molt variables, simples o dividides, en forma de llança o ovades. Inflorescències en capítols agrupats, amb flors de color groc pàl·lid, o a vegades blanques, que floreixen de setembre a gener. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior). less ↑

Espècie herbàcia anual nativa de la part oriental d’Amèrica del Nord (d’Ontario i Nova Escòcia a Florida i Louisiana), introduïda a Polònia i estesa al sud d’Europa. Planta robusta, glabra (sense pèls), molt ramificada, amb tiges de color marró-vermellós, de fins a 100 cm d’alçada. Fulles pinnatisectes (compost de parts d’una fulla disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma). Inflorescències en capítols nombrosos formats per flors tubuloses de color groc, que floreixen de setembre a novembre. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) de color negre. less ↑

Espècie herbàcia anual procedent d’Amèrica del sud, introduïda a Espanya. Planta erecta, ramificada i glabrescent (sense pèls) de fins a 1 m d’alçada. Fulles irregularment pinnatisectes (compost de parts d’una fulla disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma), lleugerament piloses, amb lòbuls d’ordre inferior estretament lanceolats, amb el marge sencer o dentat. Inflorescències en capítols amb flors tubuloses i groguenques, que floreix d’agost a novembre. Fruit en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior). less ↑

Planta aquàtica perenne originària del sud-est dels Estats Units i algunes zones d’Amèrica del sud, introduïda a Espanya com a planta ornamental d’aquari. Planta totalment submergida, ocasionalment amb tiges flotants. Tiges ramificades que arriben als 10 m de longitud. Fulles submergides i flotants, en fins filaments en forma de ventall, d’aspecte plomós, de color verd intens. Flors emergents, solitàries, que apareixen a la part apical de les tiges, habitualment blanques (amb el centre groguenc), o de color groc pàl·lid, rosa o porpra. less ↑

Gènere originari d’Amèrica tropical, des dels Estats Units fins al sud de Brasil, Uruguai i Argentina, introduïda a Espanya per vies del transport de mercaderies. Aquest gènere agrupa diverses espècies de diminutes falgueres aquàtiques que floten lliurement, de gran plasticitat morfològica i fenotípica. El rizoma principal que es ramifica en rizomes secundaris marrons. Tiges molt ramificades, de fins a 15 cm de llarg. Fulles petites cobertes de tricomes, disposades com les teules d’una teulada, de forma alterna i dividida en dos lòbuls. El color pot variar de verd a ataronjat i al vermell o púrpura. less ↑

Espècie caducifòlia nativa de la Xina central o el Tibet, introduïda a Europa, Estats Units i diverses zones temperades del món de manera intencionada com planta ornamental i naturalitzada. Arbust de fins a 4 m d’alçada. Fulles ovades o en lleugera forma de llança, amb el marge dentat, densament tomentoses (conjunt de pèls que formen com una borra) i grisoses a l’anvers. Flors en panícules (inflorescència composta de tipus racemós) terminals denses, molt oloroses, porpres amb la gola de la flor ataronjada. Fruit en càpsula allargada bivalvada. less ↑

Espècie originària del sud de Mèxic fins a Brasil i el Carib, introduïda a Espanya com a planta ornamental. Planta enfiladissa, llenyosa amb nombroses branques laterals que s’enfilen mitjançant circells (òrgans filamentosos i prènsils que serveixen per aferrar-se als cossos veïns). Fulles alternades biternades (grups de tres folíols per fulla), generalment glabres i serrades, de forma ròmbica, oblonga o de llança. Flors de color blanc-crema agrupades al final d’un peduncle llarg. Fruits agrupats, en càpsules membranoses el·lipsoides o ovoides i inflades. less ↑

Espècie originària del sud del Perú, cultivada com a ornamental i naturalitzada a la península Ibèrica. Cactus robust i erecte, de creixement columnar i tiges cilíndriques i ramificades. Fulles en forma d’espasa amb una punta molt fina. Espines molt rígides i rectes de color blanc, de fins a 8 cm de longitud. Flors molt grans i vistoses de color vermell que no s’obren per complet. Fruit en forma de segment de color verd amb espines curtes. less ↑

Espècie herbàcia anual originària de les zones tropicals d’Amèrica del sud, introduïda a Espanya. Planta erecta i ramificada, de fins a 50 cm. Fulles imparipinnades (compost de parts d’una fulla disposades a banda i banda d’un eix, com les barbes d’una ploma, amb una fulla a l’àpex) i ovades amb el marge dentat. Inflorescència en capítols de flors externes blanques i internes grogues; floreix de juliol a octubre. Fruit en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior). less ↑

Espècie nativa del sud-oest de la Xina, cultivada com a planta ornamental i naturalitzada a diverses parts del món. Arbust de 3 a 4 m d’alçada, de branques elevades o arquejades. Fulles el·líptiques o elevades, de color verd brillant a l’anvers i tomentosa (conjunt de pèls que formen com una borra) al revers. Flors blanques que floreixen a la primavera, disposades en corimbes (inflorescència en què els pedicels neixen de punts diferents de la tija i eleven flors fins a un nivell semblant) de fins a 15 flors. Fruit en forma esfèrica, d’1 cm i color vermell, que es mantenen fins a l’hivern. less ↑

Espècie originària del sud-oest de Sud-àfrica (regió de Karoo), cultivada com a planta ornamental, naturalitzada i habitualment invasora a diverses parts del món. Arbust suculent de fulla perenne, robusta, amb tiges trencadisses densament ramificades, de fins a 1,20 m d’alçada i 1,50 m d’amplada. Gran variació morfològica en la forma de la fulla de textura cerosa. Flors racemoses de color rosa, ataronjat o vermellós apagat, d’olor molt forta i, generalment, desagradable; floreix a l’hivern. less ↑

Espècie originària d’Austràlia i Nova Zelanda, introduïda com a planta ornamental d’aquaris i estancs. Planta herbàcia perenne, suculenta, semiterrestre o aquàtica (emergent, submergida o terrestre), de 10 a 130 cm de longitud. La forma submergida creix d’una roseta basal amb les arrels ancorades al substrat i fulles llargues. Les formes emergents creixen generalment com masses de tiges curtes i denses. La forma terrestre té tiges rastreres i/o erectes amb fulles estretes, verdes-groguenques suculentes. Flors petites amb 4 pètals, de color blanc o rosades, solitàries. Fruits en forma de fol·licle (fruit sec que s’obre per una fissura longitudinal i que conté diverses llavors al seu interior). less ↑

Espècie nativa del sud d’Europa (Espanya, França, Itàlia, Malta i Grècia), introduïda i naturalitzada a diverses parts del món. Herba en forma de roseta, perenne, de 5 a 35 cm d'alçada. Tiges postrades, glabres (sense pèls), tomentoses (conjunt de pèls que formen com una borra) o pubescents (amb pèls), esveltes, ramificades a la meitat superior. Fulles de roseta estretament obovades, dentades, glabres (sense pèls) o poc pubescents. Caps amb 30-60 flors, de color groc i tenyides de verd per sota. Aquenis (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) fusiformes. less ↑

Espècie nativa de Sud-àfrica, introduïda a Espanya com a planta ornamental. Arbust perennifoli gran, molt ramificat, compacte, arrodonit, d'entre 1 i 1,5 m d'alçada. Fulles brillants, de color gris-verd fosc, ovalades, suculentes i arrodonides. La planta es cobreix de flors en forma d’estrella, de color rosa a blanc, que floreixen de l’hivern-primavera. Els fruits, que comprenen de 3 a 5 fol·licles (fruit sec que s’obre per una fissura longitudinal i que conté diverses llavors al seu interior) separats i ovalats, contenen moltes llavors minúscules. less ↑

Espècie nativa de la conca mediterrània i Europa central, naturalitzada i cultivada a la resta del món. Arbre caducifoli que pot arribar fins a 30 m d’alçada, branques habitualment penjants i àmplia copa. Fulles simples, alternes, asimètriques a la base, en forma de llança i serrades, lleugerament piloses, amb l’anvers verd fosc i el revers verd clar. Flors petites i solitàries, verdoses i poc vistoses. Fruit en drupa (fruit carnós amb un pinyol llenyós i dur, que enclou una sola llavor) arrodonida, de color negre-blavós a la maduresa. less ↑

Espècie herbàcia perenne nativa de les regions costaneres d’Amèrica, naturalitzada al mediterrani occidental. Tiges fins a 80 cm, generalment solitàries i rectes. Fulles, la majoria basals, deixen nua la tija en part de la seva longitud, planes. Inflorescència terminal en conjunt més o menys hemisfèrica, que floreix d'abril a octubre; formada d’espiguetes estretament lanceolades, comprimides, amb d’11 a 32 flors. Fruits en aquenis (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) de color gris fosc o negrós. less ↑

Espècie d’origen de les zones càlides i tropicals d’Amèrica, introduïda i estesa per gairebé tota Espanya. Planta herbàcia anual, robusta, glabra (sense pèls) o amb pocs pèls, de fins a 1 m d’alçada. Fulles ovades o lleugerament ròmbiques, de marge dentat o lobat. Flors axil·lars solitàries, blanques o violetes, de calze tubulós amb cinc dents triangulars; floreixen de maig a novembre. Fruit en càpsula estretament cònica de fins a 3,5 cm, coberta de punxes. less ↑

Gènere que engloba més de 20 espècies originàries d’Amèrica del sud. Plantes herbàcies perennes, graminoides. Tiges fortes i erectes, de fins a 4 m d’alçada. Fulles disposades als dos tercis basals de les tiges, llargues i fines, en forma de cinta, de color verd o verd-blavós, glauques (sense pèls) i coriàcies (textura de cuir), amb marge molt afilat i serrat. Flors disposades en panícules (inflorescència composta de tipus racemós) grans, plomoses, denses, de color blanc o rosat. Espigues petites comprimides lateralment. less ↑

Espècie originària del sud de Brasil, nord d’Argentina i Uruguai, introduïda a regions temperades i subtropicals de tot el món, així com a Espanya, on s’utilitza com a planta ornamental a aquaris i estancs. Planta herbàcia aquàtica, submergida, arrelada al substrat o de lliure flotació. Tiges poc ramificades que poden arribar als 2 m de llargada. Fulles en forma de llança en grups de 3 o 4 (ocasionalment 8) a cada nus. Flores en grups de 3 tres pètals a la superfície de l’aigua, de color blanc i ocasionalment porpra. less ↑

Espècie originària de les zones temperades d’Amèrica del Nord, introduïda a Europa i a altres parts del món de com a planta ornamental per aquaris i estancs. Planta herbàcia aquàtica, arrelada al substrat, amb tiges ramificades i molt folioses. Fulles verticil·lades (neixen al mateix nivell a la tija) en grups de 3, oblongues i translúcides, amb el marge lleugerament ondulat. Flors solitàries i axil·lars, de color blanc o porpra, que floreixen de maig a agost. Fruit en càpsula oblonga. less ↑

Espècie originària de les zones temperades d’Amèrica del Nord, introduïda a diversos països d’Europa, tot i que la introducció a Espanya és dubtosa. Planta herbàcia aquàtica, submergida, perenne, amb arrels blanques, no ramificades i filiformes. Tiges allargades i flexibles, de 20 a 30 cm de llarg, ramificades i molt denses. Fulles rígides de color verd pàl·lid, es presenten en verticils (conjunt de fulles que neixen al mateix nivell en una tija) de 3 (ocasionalment 4), lineals o en forma de llança estreta, sovint amb els marges corbats i finament dentat. Flors petites, blanques i ceroses, amb 3 pètals. Fruits en càpsula d’ovoide a fusiforme, que contenen llavors fusiformes amb pèls llargs a la base. less ↑

Espècie nativa del sud-est del Canadà i gran part dels Estats Units, Sud Amèrica i l’est d’Àsia, introduïda a diverses parts d’Europa on es dispersa amb rapidesa. Planta herbàcia perenne, erecta, amb rosetes basals o brots carnosos, ocasionalment pilosa (amb pèls). Fulles en forma de llança estreta o ovada, amb el marge finament dentat. Inflorescència amb flors de color blanc a rosa porpra. Fruit amb pèls. less ↑

Espècie originària d’Amèrica del Nord i Amèrica Central. Planta herbàcia anual (o ocasionalment biennal), de fins a 1 m d’alçada. Tija central pilosa (amb pèls) i ramificada a la meitat superior, formant tiges florals. Fulles dentades en forma de llança o ovada. Flors compostes, amb el disc central groc i els pètals blancs, semblants a margarides, formant petits grups a l’àpex de la planta. Fruits en aquenis (fruits secs amb una sola llavor a l’interior). less ↑

Espècie originària d’Amèrica tropical, introduïda a Europa de forma involuntària, probablement mitjançant el comerç de llana. Planta herbàcia anual, densament pilosa, de color cendrós, ramificada a partir de la inflorescència, de fins a 60 cm d’alçada. Fulles senceres, sovint dentades al marge o senceres. Inflorescències en capítols agrupats en forma de raïm, estretes i poc denses, floreix de març o juliol a setembre. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) que es dispersa exclusivament pel vent. less ↑

Espècie originària de El Salvador, Guatemala, Hondures i Mèxic, però distribuïda per les zones tropicals, subtropicals i temperades per tot el món. Planta herbàcia perenne de vida curta, erecta i de fins a 75 cm d’alçada. Tiges nombroses, esveltes, sovint llenyosa per sota, generalment ramificada a la inflorescència. Fulles alternes estretament el·líptiques, glabre (sense pèls), amb marges sencers o amb dues dents, d’olor agradable en aixafar. Inflorescències a branques frondoses amb 1 o 2 capítols, amb flors de blanques, rosades o porpres. Fruits en aquenis (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) el·lipsoides. less ↑

Espècie originària d’Amèrica del Sud, introduïda a Europa de forma involuntària. Planta herbàcia anual, robusta, ramificada a partir de les inflorescències, pubescent (amb pèls), de fins a 2,5 m d’alçada. Fulles estretes en forma de llança, generalment dentades. Inflorescències en capítols molt nombrosos (120-200 flors), que floreix de juliol a novembre. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) amb un papus (apèndix consistent en un conjunt de pèls simples o plomosos que corona els fruits), que es dispersen principalment pel vent.  less ↑

Espècie originària d’Amèrica del Nord, naturalitzada a Europa, Àsia, Nord d’Àfrica i Austràlia. Planta anual sempre postrada de mida petita i pubescent (amb pèls). Tiges molt ramificades de fins a 30 cm de llargada. Fulles oposades, oblongues o ovades i amb marge serrat. Es diferencia de les altres espècies del mateix gènere perquè les seves fulles són molt asimètriques a la base i tenen una taca longitudinal vermellosa al feix. Flors de color rosat a blanc, que floreixen de juny a novembre. less ↑

Espècie nativa del Canadà al nord de Sud-amèrica, naturalitzada a diverses parts d’Espanya. Planta herbàcia anual de fulles oposades, asimètriques, de marge dentat i sovint amb una taca vermellosa. També es diferencia d'altres espècies del gènere per la seva major mida, i perquè pren coloracions groguenques o vermelloses, a més les tiges creixen aixecades en angle a sobre del terra, en lloc d'estar postrades. Flors de color blanc o rosat, que floreixen a l'estiu i la tardor. less ↑

Espècie d’origen desconegut, distribuïda pel sud d’Europa, nord d’Àfrica i centre occidental asiàtic. Arbust o arbre petit, caducifoli, que pot arribar fins als 5 m d’alçada. Tronc tortuós d’escorça llisa, grisosa, molt ramificada, amb les branques esteses amb fulles als extrems; quan es talla desprèn una llet blanca (làtex). Fulles palmejades amb de 3 a 5 lòbuls ovats, de color verd fosc, aspres i piloses (amb pèls). Flors tancades a l’interior d’un receptacle carnós, més o menys arrodonit, aquest receptacle carnós continua desenvolupant-se fins que madura a l’estiu (figues). less ↑

Espècie originària del sud d’Europa i el sud-oest d’Àsia. Arbre caducifoli d’escorça fosca als exemplars més vells, de fins a 8-10 m d’alçada. Fulles formades per 5-9 parells de folíols ovats o en forma de llança ampla, finament serrats i lleugerament pilosos (amb pèls) al revers. Flors de color blanc o blanc-crema agrupades en inflorescències vistoses, que apareixen simultàniament o posteriorment a les fulles a l’extrem de les branques, entre abril i maig. Fruit en sàmares (fruit alat que facilita la dispersió). less ↑

Espècie nativa dels Andes, des de Colòmbia fins a Xile, introduïda a Europa i Amèrica del Nord com a planta ornamental, així com més tard també va ser introduïda a Nova Zelanda i Austràlia. Planta herbàcia gran de fulla caduca, amb fulles espinoses i tiges que formen un conjunt dens. Fulla amb 5 o 7 lòbuls, coriàcia (amb textura semblant al cuir) i amb pilositat (amb pèls) pel revers, especialment al nervi. Flors originades en forma de raïm de fins a 1 m de llarg, generalment amb 3 o 4 per planta. Fruits de tipus drupa (fruit carnós amb un pinyol llenyós i dur, que enclou una sola llavor) oblonga de color vermellós. less ↑

Espècie originària de Sud-amèrica (Brasil, Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia i el Perú), introduïda i naturalitzada per tot el món com a planta ornamental per aquaris. Planta perenne aquàtica que pot formar arbustos arrodonits de fins a 1,5 d'alçada o estores de tiges enredades. Pot créixer de diverses formes, produint tiges flotants de fins a 2,5 m de llargada o creixent com a matolls arrodonits o estenent-se des de les ribes en estores de tiges embullades. Tiges de color verd pàl·lid, inicialment erectes, però es tornen postrades i ramificades amb l'edat. Fulles oposades, de color verd fosc brillant, de forma ovada o de llança, grans (fins a 20 cm de llarg), marges serrats i lleugerament ondulats. Flors blanquinoses nombroses, agrupades en caps terminals. Llavors en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l'interior). less ↑

Planta nativa de la serralada de l’Himàlaia, introduïda com a espècie ornamental. Planta herbàcia, perenne i rizomatosa, que arriba a assolir els 2 m d’alçada. Fulles grans (fins a 45 cm de llargada) de color verd brillant, alternes, en forma de llança o el·líptiques. Flors vistoses, de color groc brillant amb un únic estam llarg vermell brillant, perfumades, amb 3 grans pètals que es fusionen a la base en un tub estret, reunides en inflorescències erectes i cilíndriques. Fruits en forma de càpsula carnosa taronja que contenen llavors de color marró amb una coberta carnosa de color vermell brillant. less ↑

Espècie originària d’Amèrica del Nord, no està clara la forma d’introducció a Europa. Planta herbàcia anual, erecta, de glabra (sense pèls) a pilosa (amb pèls), amb tiges ramificades només a la inflorescència, de fins a 80 cm d’alçada. Fulles senceres i fines, linears o en forma de llança, amb el marge sencer o lleugerament dentat. Inflorescències cilíndriques en capítols, agrupats en forma de raïm, de color groguenc que floreixen de juliol a novembre. Fruits en aqueni (fruits secs amb una sola llavor a l’interior) que es dispersen exclusivament pel vent. less ↑

Espècie originària d’Amèrica tropical i subtropical, així com de la part central dels Estats Units, introduïda i naturalitzada a moltes altres parts del món. Planta herbàcia anual prostrada de tiges primes nombrosament ramificada de fins a 20 cm de llargada, que quan es talla desprèn una llet blanca (làtex). Fulles oposades de color verd porpra, obovades, de marge sencer o lleugerament dentada. Inflorescència molt petita de color porpra. Fruits en forma de petites càpsules. less ↑

Espècie d’origen desconegut, distribuïda i naturalitzada com a planta ornamental per tot Europa. Planta herbàcia perenne de fins a 2 metres d’alçada. Amb moltes tiges, pèls gruixuts, base de color marró vermellós, amb aroma de llavor d’anís. Fulles alternes, pinnades, amb 5-7 folíols grans, de lòbuls curts i amples, amb marge dentat. Inflorescència en umbel·la (forma de paraigües) principal de gran mida amb flors blanques o rosades, que floreixen de juliol a setembre. Fruits lleugerament rugosos, dividits en 2, generalment obovats. less ↑

Espècie nativa de la regió del Caucas i d’Euràsia central i oriental, considerada invasora a diversos països europeus. Planta herbàcia biennal o perenne de vida curta que pot arribar als 5 m d’alçada. Tija recta i ferma, lleugerament pilosa (amb pèls) i taques porpra. Fulles dividides de manera variable, ja sigui en tres parts aproximadament similars, o en més de tres fulles disposades en fileres al llarg de la tija de la fulla central (pinnada). Els marges de les fulles tenen dents curtes i arrodonides. A l’anvers són glabres i al revers lleugerament pilós. Inflorescència en umbel·la (forma de paraigües) principal de gran mida amb flors blanques o rosades, que floreixen de juny a agost. Fruits en forma d’ou o ovalats, densament pilós abans de madurar i alats. less ↑