LA PLANTA DESTACADA – Ungla de gat
Avui a la secció LA PLANTA DESTACADA parlarem de les ungles de gat (Carpobrotus spp.), dues espècies originàries de la Regió del Cap de Sud-àfrica esteses àmpliament per les costes mediterrànies.
L’Ungla de Gat
Ungla de gat. Crèdits: Jordi López-Pujol.
L’ungla de gat, també anomenada “bàlsam”, “curatalls” o “dent de lleó”, és una planta reptant amb nombroses fulles carnoses de color de verd a vermellós que poden recordar a l’ungla allargada d’un gat. Les seves flors són grans i molt vistoses, de colors que varien del blanc al rosa intens. Si vols conèixer com identificar-la amb més detall pots consultar la seva fitxa disponible aquí.
Aquesta espècie va ser introduïda a la península Ibèrica com a planta ornamental i per controlar l’erosió en àrees costaneres. La seva capacitat per créixer en sòls pobres i costaners la fa una planta molt apreciada per prevenir l’erosió de talussos i dunes, no obstant això, aquestes mateixes característiques i el seu creixement ràpid i competitiu han esdevingut en un comportament invasor a diverses zones costaneres del Mediterrani.
Dues espècies
Malgrat que habitualment no es diferenciïn a causa de la seva gran similitud i que s’utilitzi el mateix nom, al litoral mediterrani hi podem trobar de forma abundant tant Carpobrotus acinaciformis com Carpobrotus edulis. La diferenciació d’aquestes espècies suposa un repte fins i tot per als botànics, ja que són molt similars tan en aparença com en hàbitat, i ambdues mostren un fort caràcter invasor i són originàries de la mateixa regió.
La millor forma d’identificar-les sol ser fixar-se en la morfologia de les fulles i el color de les flors: C. acinaciformis té una secció de fulla en forma de triangle isòsceles (2 costats llargs i un estret), fulles més corbades i flors de colors rosa o púrpura; mentre que C. edulis té una secció de fulla en forma de triangle equilàter (3 costats iguals), fulles més o menys rectes i flors que poden anar de color blanc al rosa intens.
Secció de fulla en forma de triangle isòsceles de Carpobrotus acinaciformis. Crèdits: Jordi López-Pujol.
Secció en forma de triangle equilàter de la fulla de Carpobrotus edulis. Crèdits: Neus Nualart.
A causa de la dificultat per diferenciar les dues espècies a LIFE medCLIFFS les considerem com si fossin la mateixa planta per a la presa de dades per part d’observadors i voluntaris, per a modelitzar la seva propagació i per als treballs d’erradicació.
Carpobrotus edulis. Crèdits: Sònia Garcia.
Delícia i medicina subtropical
El nom Carpobrotus ve del grec “karpos”, que vol dir fruita, i “brota”, que vol dir cosa comestible. Diverses espècies d’aquest gènere són comestibles i han estat utilitzades històricament en la cuina sud-africana i, tot i que les fulles també són comestibles, en destaquen els seus fruits, que han estat emprats per a l’elaboració de conserves, melmelades i confitures de gust àcid. Ambdues espècies (C. acinaciformis i C. edulis) es consideren segures per al consum humà tant siguin crues com cuites, de fet, a causa del seu elevat valor nutricional i propietats antioxidants els seus fruits han estat comparats amb les taronges, les pomes o el raïm.
A més dels seus usos culinaris, C. edulis destaca per la llarga llista d’usos en la medicina tradicional sud-africana. Ha estat emprada per tractar la diabetis, la disenteria, la diarrea, hipertensió, alguns símptomes de la tuberculosi i altres infeccions respiratòries, mal de queixal i d’orella, èczema facial i ferides, cremades i picades de mosquit i aranya entre d’altres. Alguns d’aquests usos medicinals han estat validats per la comunitat científica, especialment les propietats antimicrobianes, antioxidants, antiproliferatives, antiinflamatòries, antidiabètiques i neuroprotectores.
Mètodes d’erradicació al LIFE medCLIFFS
Catifa d’ungla de gat en un talús. Crèdits: Jordi Bassols.
El mètode emprat per l’erradicació de Carpobrotus és l’arrancada manual o mecànica, on es retira l’arrel i s’apilen les restes a piles properes confinades que es degraden amb el temps. A Cap de Creus s’ha posat en pràctica des de fa anys, i el seu manteniment es continua duent a terme a través de nombroses iniciatives i/o entitats de voluntariat y educació ambiental (Fundesplai, La Sorellona-Decathlon, Biosfera…) que col·laboren de forma directa o indirecta en les tasques de control de flora exòtica invasora al Parc Natural.
L’arrancada manual és un dels mètodes més comuns per a controlar l’expansió de Carpobrotus. No obstant, a LIFE medCLIFFS volem anar més enllà i ampliar els treballs a zones de difícil accés com els talussos i penya-segats, on la planta sol formar tapissos densos, duent a terme per primer cop treballs de remoció en terreny vertical. Aquesta mesura es farà conjuntament amb l’erradicació a altres zones on l’alt risc d’invasió de l’espècie pugui afectar flora endèmica com les ensopegueres presents a Cap de Creus (Limonium tremolsii i Limonium geronense) i l’amenaçada Seseli farrenyi.
Aquests treballs no tindrien sentit si no abordéssim les fonts de propagació de la planta, com són els jardins litorals amb plantes invasores presents a l’àrea de influencia del Parc Natural de Cap de Creus. Aquests jardins sovint són els punts d’origen dels fragments o llavors que arrelen i acaben formant tapissos als talussos i penya-segats adjacents. A LIFE medCLIFFS estem fent esforços per contactar amb els propietaris d’aquests jardins, per a trobar acords per l’eliminació de les invasores dins de les seves propietats. Si no s’hi actués, els esforços d’erradicació en els penya-segats es veurien superats per noves invasions al cap de poc temps.
Text: Arnau Bosch Guiu.
Comments
Add a Comment