Des del passat mes de febrer ja es poden consultar els sis cartells informatius sobre el LIFE medCLIFFS al Parc Natural de Cap de Creus.

S’han instal·lat en sis punts clau amb l’objectiu d’informar sobre el projecte i les àrees demostratives d’actuació, així com educar i conscienciar sobre els efectes negatius de la flora exòtica invasora i com afecta la biodiversitat dels penya-segats mediterranis.

Instal·lació dels cartells al Parc Natural de Cap de Creus.

A banda de la informació sobre el LIFE medCLIFFS, inclouen informació de les espècies invasores que tenen un major impacte negatiu sobre aquest hàbitat (figuera de moro, gazània i ungla de gat) i també de les espècies endèmiques que cal conservar i millorar i que es poden veure afectades per aquesta problemàtica: la sèseli de Cap de Creus (Sesseli farrenyi) i les ensopegueres (Limonium geronense i Limonium tremolsii).

També ofereixen consells pràctics per tal d’ajudar a prevenir la propagació d’aquestes espècies i altres recursos informatius.

Els cartells estan estratègicament ubicats en àrees concorregudes i que tenen una flora autòctona d’alt valor afectada per plantes invasores, com són Mas Caials, el Paratge de Tudela, Portlligat i Cala Portaló (Cadaqués), Cala Pelosa (Roses) i el Far de S’Arenella (Port de la Selva).

Gràcies als cartells es preveu millorar el coneixement, tant de la població local com de persones que visiten el Parc, sobre la problemàtica de les espècies invasores i inspirar així un canvi positiu en el seu comportament que ajudi a conservar els penya-segats mediterranis.

El mesem fi (Drosanthemum floribundum (Haw.) Schwantes) és una planta crassa perenne de creixement postrat pròpia d’ambients litorals de Sudàfrica. Es caracteritza per tenir fulles curtes, cilíndriques amb l’àpex generalment arrodonit i densament cobertes de papil·les hialines que li confereixen un aspecte brillant, com si estigués cobert per la rosada del matí. Pertany a la família de les aïzoàcies, la mateixa del bàlsam o “patata fregida” (els Carpobrotus spp.), amb flors d’estructura similar però en el cas del drosantem molt més petites, màxim de 2,5 cm, de color rosat variable, sovint pàl·lides i de vegades de tonalitat més intensa. Els fruits son pentalobulats. Podeu consultar més detalls a la fitxa de Flora Catalana.

Plantes en flor, a Cadaquès i L’Escala, aquesta darrera també amb fruits (Fotos: J. López-Pujol i C. Gómez-Bellver, respectivament).

A la seva àrea nadiua creix generalment en hàbitats litorals, ocupant terrenys rocallosos, sorrencs o argilosos. En aquestes regions el clima és relativament càlid i el règim de pluges baix, encara que part de l’aigua pot provenir també de brises marines o de boires. En conjunt parlem d’un ecosistema de tipus mediterrani semblant al nostre, amb comunitats vegetals similars a les que trobem, per exemple, a la Costa Brava. Per aquest motiu, i com passa amb altres plantes al·lòctones, aquesta espècie s’adapta molt bé a l’entorn natural del nostre litoral.

Plantes al seu hàbitat litoral en Sudàfrica, on s’aprecia la variabilitat dels tons rosats de les flors (Fotos a iNaturalist de marinavw i dinevanzyl, respectivament).

El mesem fi és força emprat en jardineria, especialment per fer catifes vives de recobriment, no de trepig. El ràpid creixement i la alta densitat de flors que presenta el fan molt atractiu. En diversos jardins o habitatges es fa servir per cobrir murs o construccions inclinades formant una mena de cascada penjant, ja que no és una planta enfiladissa. Requereix terrenys drenats i es reprodueix fàcilment de forma vegetativa mitjançant fragments, essent un planta que suporta bé la insolació i pot viure amb poca aigua, pràcticament sense manteniment. Floreix des de primavera fins a meitat o final de l’estiu.

Es troba de forma subespontània a l’àrea mediterrània, especialment a la part nord-occidental (GBIF, iNaturalist). Apareix a molts punts del litoral català, incloent bona part de la Costa Brava, en especial on hi a jardins i habitatges a la vora. Les restes de poda, o la pròpia fragmentació de les tiges que van caient pendent avall, son l’origen principal de l’aparició de l’espècie o donen lloc a la seva expansió. Aquest fet resulta especialment preocupant doncs afecta l’hàbitat de penya-segats litorals amb ensopegueres endèmiques (Limonium spp.).

L’Escala, en primer terme plantes escapades d’un jardí proper, molt a la vora de l’hàbitat HCI 1240 del qual es fa seguiment de les plantes invasores que afecten als endemismes que hi creixen (Foto: C. Gómez-Bellver).

Sembla que aquesta planta es troba en expansió en la nostra àrea litoral. Amb el propòsit d’esbrinar de forma objectiva si això és cert, dins del projecte LIFE medCLIFFS s’està fent el seguiment de les seves poblacions a diversos trams (especialment de camins de ronda) per part d’un grup de voluntaris, a l’igual que altra trentena d’espècies invasores o potencialment invasores que hi creixen. Al final del projecte podrem extreure conclusions fefaents sobre aquest respecte. El que ja hem comprovat és que en alguns punts del Parc Natural de Cap de Creus s’hi troben alguns grups de plantes subespontànies, un àrea on precisament pot resultar més preocupant la seva presència.

En definitiva, no considerem Drosanthemum floribundum una espècie invasora tan preocupant com ara Carpobrotus spp., per exemple, però si mostra una clara adaptació al nostre territori i un evident grau de competència per l’espai i la llum. Pot arribar a formar un recobriment del terreny tan dens que no permet germinar llavors o créixer plàntules d’espècies endèmiques, alhora que afecta també el desenvolupament d’altres organismes com líquens i molses.

Begur, desplaçant altres plantes i organismes; a la dreta, a la part central, grup de plantes al Paratge de Tudela al P.N. de Cap de Creus, ocupant l’espai d’alguns endemismes i espècies característiques de l’hàbitat (Fotos: C. Gómez-Bellver).

Text: Carlos Gómez Bellver.

Avui a la secció LA PLANTA DESTACADA parlarem del pitóspor (Pittosporum tobira L. f.), un arbust o arbre molt ramificat de fins a 6 m d’alçada, de fulles perennes, coriàcies, sovint espatulades, de color verd fosc lluent per l’anvers. Les seves flors són pentàmeres, blanques o groguenques, i els fruits arrodonits, llenyosos, que s’obren en tres valves deixant al descobert unes llavors vermelloses molt atractives per als ocells. El pitòspor és originari de l’Est d’Àsia, al sud-est de Corea, sud del Japó, Taiwan i l’est de la Xina. Pots consultar la seva fitxa disponible aquí.

Fruits, alguns oberts mostrant les llavors vermelloses, a Colera (Girona) (Foto del Josep Padulles, xarxa de voluntaris)

Es cultiva com arbust o arbre ornamental en jardins urbans o particulars o per a fer tanques vives i mitjanes de carretera donat que és molt resistent, de baix manteniment i sempre amb un dens fullatge verd. Va ser Introduït a Europa l’any 1804 als jardins de Londres i a la península Ibèrica ja es coneix cultivat durant finals del segle XIX. La seva llarga convivència amb l’home, més de dos segles, fa que resulti sorprenent per a molts que aquesta planta sigui una espècie introduïda.

Creix en diversos tipus d’ambients, com ara zones més aviat ombrívoles i humides a d’altres amb molta exposició solar i baixa disponibilitat hídrica. La seva tolerància a un cert grau de salinitat fa que es distribueixi molt en zones litorals, sovint en indrets d’influència antròpica. Es pot trobar en pinedes alterades o a prop de zones habitades o d’influència humana de forma ocasional –individus isolats o molt dispersos–, naturalitzat o amb comportament invasor.

Pitòspor a l’hàbitat de penya-segats mediterranis, a Calonge (Girona) (Foto: C. Gómez-Bellver)

Aquesta espècie no està inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Invasores a nivell peninsular (només es considera com a tal a les Illes Balears). Malgrat això presenta comportament clarament invasor sobretot a la zona litoral de Catalunya. De fet, a la Costa Brava és una de les cinc espècies més observades per la Xarxa d’Observadors LIFE medCLIFFS (417 observacions, ).

Observacions de pitòspor registrades per la Xarxa d’Observadors i la Xarxa de Voluntaris LIFE medCLIFFS.

Té una gran capacitat de creixement i de propagació, en aquest cas especialment degut als ocells frugívors que consumeixen les llavors i les dispersen a una certa distància. Això explica que es trobi de forma molt freqüent tant als penya-segats litorals com en zones de matollars o de pinedes properes on pot formar part important de la vegetació de sotabosc o fins i tot part de l’arbrat.

L’Escala (Girona), al camí de ronda (Foto: C. Gómez-Bellver).

Arrel de les observacions durant la fase preparatòria del projecte LIFE medCLIFFS i les dels voluntaris que hi participen, ja vam comprovar que és una espècie freqüent a molts camins de ronda. De fet, es coneixen algunes accions de participació ciutadana de remoció del pitòspor a Catalunya, inclosa la Costa Brava. També es va publicar fa dos anys un article on s’explica el seguiment del pitòspor al Delta del Llobregat arribant a la conclusió que es tracta d’una espècie molt invasora que crea un greu perjudici a la flora nadiua i als hàbitats naturals i semi naturals (Açaí et al., 2022). Aquesta espècie també es troba naturalitzada al mateix hàbitat de penya-segats mediterranis més al sud de Catalunya.

Pitòspor a l’Ametlla de Mar (Tarragona). També hàbitat HIC1240 però al litoral tarragoní (C. Gómez-Bellver).

En definitiva, cal considerar el pitòspor com a una espècie invasora que, malgrat fa molt va ser introduïda a casa nostra, encara es troba en expansió. Aquesta consideració no treu que sigui un arbust o arbre ben atractiu pel fullatge i que ens proporcioni bona ombra, però cal estar alerta a que continuï augmentant la seva àrea de distribució al territori, especialment en hàbitats naturals.

Text: Carlos Gómez-Bellver.

Avui a la secció LA PLANTA DESTACADA parlarem del milfills (Kalanchoe ×houghtonii), un híbrid artificial que actualment és un dels tàxons amb un comportament invasor més agressiu de tot el litoral mediterrani català.

L’origen del milfills i entrada a casa nostra

Aquest tàxon d’origen híbrid es va crear per primera vegada a Califòrnia als anys 30 del segle passat de la mà de A.D. Houghton, metge i botànic anglès afincat als Estats Units, mitjançant el creaument forçat entre dues espècies natives de Madagascar, K. daigremontiana i K. tubiflora. Sembla que l’experiment s’hauria repetit dues dècades més tard a Portugal per F. Resende. No hi ha més dades de l’híbrid fins que, a finals de la dècada dels 60, se cita per primera vegada d’Austràlia, aquest cop ja en estat silvestre i, pocs anys més tard, ja al continent americà. Les primeres cites a Europa són de principis dels anys 90, del País Valencià (província d’Alacant), i a Catalunya no hauria arribat fins fa dues dècades, com a mínim pel que fa a presències confirmades. Tanmateix, en només vint anys s’ha convertit en una de les espècies al·lòctones més presents al litoral del nostre territori. Al tractar-se d’una planta suculenta i no suportar, teòricament, les gelades hivernals fa que, de moment, no formi poblacions estables a l’interior de Catalunya.

A l’esquerra, propàguls que es formen al marge de les fulles de Kalanchoe ×houghtonii. A la dreta, “Catifa” de milfills prop de Roses.

El milfills és una planta que pot assolir (i fins i tot sobrepassar) el metre i mig quan floreix, de fulles carnoses oposades i més o menys lanceolades, amb taques fosques a la part inferior i el marge serrat on es disposen els propàguls (petites plàntules) que s’acaben desprenent i que són els responsables de la reproducció vegetativa o asexual. Aquest tipus de reproducció és tan vigorosa que la planta pot acabar formant “catifes” que impedeixen el creixement d’altres espècies. Forma inflorescències amb flors pèndules molt vistoses, de color vermell fosc. Si vols conèixer com identificar-la amb més detall pots consultar la seva fitxa disponible aquí.

Els parentals: un problema afegit

Kalanchoe tubiflora, a Palamós.

L’híbrid es diferencia dels parentals sobretot per la morfologia de les fulles: les de K. daigremontiana tenen forma més triangular i a més disposen d’un plec basal molt característic, mentre que les de K. tubiflora son subcilíndriques i només s’hi formen propaguls a la part més distal.

Les dues espècies parentals també són presents a Catalunya, tot i que en menor mesura que l’híbrid. Kalanchoe tubiflora és una espècie que està en clara expansió a Catalunya, i en algunes localitzacions ja es troba plenament naturalitzada; al Vendrell, per exemple, hi ha una població establerta de fa gairebé una dècada. En canvi, K. daigremontiana és troba, de moment, encara en una fase molt incipient de penetració al nostre territori: la primera observació és de l’any 2020 i només s’ha observat de manera puntual en algún lloc més, sempre amb poblacions de molts pocs individus. Tot i això, cal seguir de ben aprop l’evolució tant de K. daigremontiana com de K. tubiflora, ja que ambdues espècies tenen comportament invasor en alguns llocs del planeta (particularment K. tubiflora), com ara a Austràlia, als Estats Units i a Cuba.

Situació a la Costa Brava: el paper del projecte LIFE

Individu de grans dimensions de milfills (Kalanchoe ×houghtonii), prop de Roses.

Degut al seu caràcter netament invasor, el milfills o K. ×houghtonii és un dels tàxons diana per part de la xarxa d’observadors LIFE medCLIFFS. Només durant l’etapa preparatòria dels transectes per a la xarxa de voluntariat LIFE medCLIFFS (primera meitat de l’any 2022), vam ser capaços de detectar una trentena de noves localitats de milfills a la Costa Brava, el que exemplifica el risc creixent que suposa aquest híbrid per als hàbitats naturals costaners. Del parental K. tubiflora (podeu consultar la seva fitxa aqui), durant el mateix període vam poder localitzar tres poblacions noves per a la Costa Brava (a Blanes, a Lloret de Mar i a Palamós, aquesta darrera amb un important nombre d’invididus i amb moltíssims invididus juvenils). El treball de les dues xarxes serà essencial per avaluar l’estat d’invasió i predir la seva evolució en els propers anys. No descartem que els voluntaris també puguin observar K. daigremontiana, detectada a Blanes l’any 2020 dins de les instal·lacions del Jardí Botànic Marimurtra.

Text: Jordi López-Pujol

Avui a la secció LA PLANTA DESTACADA parlarem de les ungles de gat (Carpobrotus spp.), dues espècies originàries de la Regió del Cap de Sud-àfrica esteses àmpliament per les costes mediterrànies.

L’Ungla de Gat

Ungla de gat. Crèdits: Jordi López-Pujol.

L’ungla de gat, també anomenada “bàlsam”, “curatalls” o “dent de lleó”, és una planta reptant amb nombroses fulles carnoses de color de verd a vermellós que poden recordar a l’ungla allargada d’un gat. Les seves flors són grans i molt vistoses, de colors que varien del blanc al rosa intens. Si vols conèixer com identificar-la amb més detall pots consultar la seva fitxa disponible aquí.

Aquesta espècie va ser introduïda a la península Ibèrica com a planta ornamental i per controlar l’erosió en àrees costaneres. La seva capacitat per créixer en sòls pobres i costaners la fa una planta molt apreciada per prevenir l’erosió de talussos i dunes, no obstant això, aquestes mateixes característiques i el seu creixement ràpid i competitiu han esdevingut en un comportament invasor a diverses zones costaneres del Mediterrani.

Dues espècies

Malgrat que habitualment no es diferenciïn a causa de la seva gran similitud i que s’utilitzi el mateix nom, al litoral mediterrani hi podem trobar de forma abundant tant Carpobrotus acinaciformis com Carpobrotus edulis. La diferenciació d’aquestes espècies suposa un repte fins i tot per als botànics, ja que són molt similars tan en aparença com en hàbitat, i ambdues mostren un fort caràcter invasor i són originàries de la mateixa regió.

La millor forma d’identificar-les sol ser fixar-se en la morfologia de les fulles i el color de les flors: C. acinaciformis té una secció de fulla en forma de triangle isòsceles (2 costats llargs i un estret), fulles més corbades i flors de colors rosa o púrpura; mentre que C. edulis té una secció de fulla en forma de triangle equilàter (3 costats iguals), fulles més o menys rectes i flors que poden anar de color blanc al rosa intens.

Secció de fulla en forma de triangle isòsceles de Carpobrotus acinaciformis. Crèdits: Jordi López-Pujol.

Secció en forma de triangle equilàter de la fulla de Carpobrotus edulis. Crèdits: Neus Nualart.

A causa de la dificultat per diferenciar les dues espècies a LIFE medCLIFFS les considerem com si fossin la mateixa planta per a la presa de dades per part d’observadors i voluntaris, per a modelitzar la seva propagació i per als treballs d’erradicació.

Carpobrotus edulis. Crèdits: Sònia Garcia.

Delícia i medicina subtropical

El nom Carpobrotus ve del grec “karpos”, que vol dir fruita, i “brota”, que vol dir cosa comestible. Diverses espècies d’aquest gènere són comestibles i han estat utilitzades històricament en la cuina sud-africana i, tot i que les fulles també són comestibles, en destaquen els seus fruits, que han estat emprats per a l’elaboració de conserves, melmelades i confitures de gust àcid. Ambdues espècies (C. acinaciformis i C. edulis) es consideren segures per al consum humà tant siguin crues com cuites, de fet, a causa del seu elevat valor nutricional i propietats antioxidants els seus fruits han estat comparats amb les taronges, les pomes o el raïm.

A més dels seus usos culinaris, C. edulis destaca per la llarga llista d’usos en la medicina tradicional sud-africana. Ha estat emprada per tractar la diabetis, la disenteria, la diarrea, hipertensió, alguns símptomes de la tuberculosi i altres infeccions respiratòries, mal de queixal i d’orella, èczema facial i ferides, cremades i picades de mosquit i aranya entre d’altres. Alguns d’aquests usos medicinals han estat validats per la comunitat científica, especialment les propietats antimicrobianes, antioxidants, antiproliferatives, antiinflamatòries, antidiabètiques i neuroprotectores.

Mètodes d’erradicació al LIFE medCLIFFS

Catifa d’ungla de gat en un talús. Crèdits: Jordi Bassols.

El mètode emprat per l’erradicació de Carpobrotus és l’arrancada manual o mecànica, on es retira l’arrel i s’apilen les restes a piles properes confinades que es degraden amb el temps. A Cap de Creus s’ha posat en pràctica des de fa anys, i el seu manteniment es continua duent a terme a través de nombroses iniciatives i/o entitats de voluntariat y educació ambiental (Fundesplai, La Sorellona-Decathlon, Biosfera…) que col·laboren de forma directa o indirecta en les tasques de control de flora exòtica invasora al Parc Natural.

L’arrancada manual és un dels mètodes més comuns per a controlar l’expansió de Carpobrotus. No obstant, a LIFE medCLIFFS volem anar més enllà i ampliar els treballs a zones de difícil accés com els talussos i penya-segats, on la planta sol formar tapissos densos, duent a terme per primer cop treballs de remoció en terreny vertical. Aquesta mesura es farà conjuntament amb l’erradicació a altres zones on l’alt risc d’invasió de l’espècie pugui afectar flora endèmica com les ensopegueres presents a Cap de Creus (Limonium tremolsii i Limonium geronense) i l’amenaçada Seseli farrenyi.

Aquests treballs no tindrien sentit si no abordéssim les fonts de propagació de la planta, com són els jardins litorals amb plantes invasores presents a l’àrea de influencia del Parc Natural de Cap de Creus. Aquests jardins sovint són els punts d’origen dels fragments o llavors que arrelen i acaben formant tapissos als talussos i penya-segats adjacents. A LIFE medCLIFFS estem fent esforços per contactar amb els propietaris d’aquests jardins, per a trobar acords per l’eliminació de les invasores dins de les seves propietats. Si no s’hi actués, els esforços d’erradicació en els penya-segats es veurien superats per noves invasions al cap de poc temps.

Text: Arnau Bosch Guiu.

Fa uns mesos t’explicàvem que des de l’àrea de treball de PREVENCIÓ, LIFE medCLIFFS desenvolupa un seguit d’eines per a evitar la introducció i propagació d’espècies de plantes al·lòctones invasores en els hàbitats naturals, en particular, en els penya-segats litorals de la Costa Brava i Cap de Creus.

Entre aquestes eines hi ha la creació de llistes de plantes desaconsellades i aconsellades i d’un codi de conducta que permetin conscienciar sobre un ús responsable de les plantes en jardineria i paisatgisme, i evitin l’impacte de les plantes invasores en els hàbitats.

Aquestes eines es desenvolupen de forma consensuada i col·laborativa, a través d’un Grup de Treball multidisciplinar format tant per personal tècnic del LIFE medCLIFFS com per persones expertes externes provinents dels àmbits de la recerca, administració i sector productiu.

Avui celebrem poder anunciar que ja tenim disponibles les dues llistes de plantes desaconsellades en l’àmbit del LIFE medCLIFFS: PLANTES PROHIBIDES i PLANTES A EVITAR.

133 plantes al·lòctones que no s’han d’utilitzar en zones litorals

Tant la llista de consens com la llista de vigilància aporten informació sobre quines espècies de plantes al·lòctones ornamentals no haurien de ser utilitzades en zones properes a hàbitats naturals, especialment en àrees litorals. En concret:

• Llista de consens LIFE medCLIFFS: 94 espècies de plantes ornamentals al·lòctones invasores (70 ja prohibides legalment) que NO S’HAN DE PLANTAR NI COMERCIALITZAR.
• Llista de vigilància LIFE medCLIFFS: 39 espècies de plantes al·lòctones ornamentals que mostren evidència del seu caràcter invasor o potencialment invasor i que CAL EVITAR USAR-LES EN ZONES PROPERES A HÀBITATS NATURALS, ESPECIALMENT ELS PENYA-SEGATS LITORALS.

Més eines de prevenció LIFE medCLIFFS

A banda d’aquestes dues llistes, actualment s’està treballant en la creació d’una llista blanca que reculli les espècies vegetals que són segures per a ser emprades en jardineria, és a dir, que no presenten cap mena de potencial invasor.

I en els propers mesos s’iniciarà l’elaboració d’un codi de conducta que donarà directrius bàsiques per tal d’evitar la propagació de plantes al·lòctones invasores cap als hàbitats naturals. Aquest codi de conducta serà d’adscripció voluntària i està dirigit tant a proveïdors com a usuaris de planta ornamental.

Avui a la secció LA PLANTA DESTACADA ens centrem en com la figuera de moro (Opuntia ficus-indica), una planta originària dels hàbitats semiàrids d’Amèrica Central, es va estendre arreu del món.

La figuera de moro

Figuera de moro.

La figuera de moro és un arbust molt fàcil d’identificar per les seves tiges carnoses en forma de pala de color verd-grisós, recobertes d’espines i amb fruits vermellosos, també carnosos i espinosos, i de polpa dolça i gelatinosa. Si no la coneixes, pots trobar tots els detalls a la fitxa disponible aquí.

A Europa es cultiva especialment a l’àrea Mediterrània tant per al seu ús alimentari com per al seu ús en jardineria o per formar tanques vives protectores. De creixement ràpid i fàcil propagació, té una gran resistència a la sequera, i això ha facilitat que s’escapi dels jardins i plantacions i passi a créixer en medi natural, on ha esdevingut invasora i competeix amb la flora autòctona.

Tot i que és molt apreciada com a aliment, l’ús pel qual la figuera de moro va ser portada des del seu lloc d’origen a arreu del món està lligat no a la pròpia planta, sinó al seu insecte plaga: la caparreta del carmí (Dactylopius sp.).

La caparreta del carmí

Femelles de caparreta del carmí en una pala de figuera de moro. Crèdits: Roser Melero.

La caparreta del carmí és un petit insecte xuclador de saba que es protegeix amb una cera cotonosa i blanquinosa quan viu damunt les pales de figuera de moro, formant una mena de borrissol blanc. Produeix àcid carmínic, un potent colorant natural de color vermellós que s’utilitza àmpliament encara avui en dia en la indústria alimentària, cosmètica, tèxtil i farmacèutica. La matèria colorant que s’utilitza per a produir el color es coneix com a “grana” o “grana cotxinilla” i està constituïda per les femelles dessecades de Dactylopius coccus, l’espècie de caparreta que produeix més colorant. Una altra espècie és Dactylopius opuntiae, la caparreta silvestre del carmí, que també produeix el colorant vermell però no en tanta quantitat.

El color del desig

Poder capturar els colors vius i saturats de la natura ha estat una obsessió humana des de l’antiguitat. Durant segles els colors es van obtenir de plantes, insectes i mol·luscs, sent el blau, el vermell i el violat els més preuats per la seva escassetat o dificultat d’obtenció. Per això aquests colors van esdevenir símbol de poder i noblesa, i en èpoques passades no eren estranyes les lleis sumptuàries que restringien el seu ús a les classes adinerades.

Fins a la colonització d’Amèrica, a Europa el vermell s’obtenia a partir de l’arrel de roja (Rubia tinctorum), amb la que s’aconseguien vermells caldera i teules vius i intensos, però sempre amb un to lleugerament ataronjat. Un altre vermell molt més profund era el que s’obtenia del quermes (Kermes vermilio, un insecte plaga del garric –Quercus coccifera-), escàs i extremadament costós a causa de la gran quantitat d’insectes necessaris per a produir petites quantitats de colorant.

L’arribada a Amèrica a finals del segle XV va obrir les portes a una infinitat de matèries desconegudes i potencialment interessants per als colonitzadors europeus. Una d’elles va ser el color vermell carmí que els pobles indígenes de Mèxic produïen a partir de la “sang” de les pales de figuera de moro: un color molt més profund que el vermell de roja, i molt més fàcil de produir que el quermes.

A continuació t’oferim un tastet de les fascinants històries sobre com la cerca del color vermell va promoure la distribució de la caparreta del carmí i la figuera de moro arreu del món, totes explicades en detall al llibre Un rojo perfecto. Imperio, espionaje y la búsqueda del color del deseo d’Amy Butler Greenfield (2010, Publicacions de la Universitat de València, València).

Un tresor que no tothom coneixia bé

La corona espanyola aviat va dictar polítiques proteccionistes i monopolitzadores per al control del comerç de totes les matèries que provenien de les seves colònies americanes, i en particular, el de la grana.

Així va ser com la caparreta del carmí va esdevenir durant segles un recurs preuat i cobdiciat per tots els governs europeus, que van decidir emprendre viatges d’espionatge, llargs i a vegades perillosos, per tal de portar cap als seus països pales de figuera de moro infestades amb la caparreta del carmí amb la intenció de cultivar-les i deixar de dependre de l’imperi espanyol.

Les pales blanquinoses viatjaven durant llargs períodes de temps amagades als ulls dels administradors espanyols, en males condicions, i sovint arribaven al seu destí amb tots els insectes morts, amb la qual cosa el viatge havia estat en va i la proesa havia de tornar a començar.

L’escàs èxit d’aquestes gestes va ser degut, en part, al fet que a Europa es creia que la grana era una llavor de la planta (per això el nom de “grana”=”llavor”) enlloc d’un insecte, cosa que comportava que es desconeixia quina era la millor manera de conservar viu l’insecte durant els viatges clandestins.

No va ser fins al 1726 que un holandès adinerat i erudit que havia viscut a Espanya, va fer una aposta amb els seus col·legues per demostrar la naturalesa animal de la grana davant de quatre jutges independents. I ho va aconseguir gràcies als seus contactes amb productors de grana d’Oaxaca (Mèxic), la principal zona productora en aquella època, que sabien perfectament que la grana era un insecte.

Tot i aquest avenç, per als europeus la grana continuava sent una matèria tintòria pràcticament inabastable. Fins i tot a Carl von Linné li va resultar impossible que els insectes arribessin vius al seu país, Suècia. Fervent defensor de l’autosuficiència, estava obsessionat en aconseguir cultivar tota mena de productes tropicals al seu país, i el carmí no va ser menys. Només un dels seus deixebles, al 1755, va aconseguir transportar una planta amb insectes vius des de Surinam fins a Suècia. Per mala sort, quan la figuera de moro infectadíssima de grana va arribar a l’hivernacle de Linné, ell no hi era, i la va rebre un dels seus jardiners, qui, sense saber que allò era un tresor, en veure una planta amb molt mal aspecte i coberta per un borrissol blanc, va pensar que calia posar-hi remei i va eliminar una a una totes les caparretes que va trobar. Sembla ser que Linné, en saber-ho, va patir un atac de migranya “espantós” i va decidir no tornar a pensar mai més en la grana.

De la península Ibérica a arreu

Fins a principis del segle XIX la corona espanyola no s’havia preocupat de cultivar la grana a la península, perquè dominava la seva producció en origen i el seu comerç internacional. Així, al 1820 es va aconseguir el primer cultiu exitós de grana a la península ibèrica. En una època en que Espanya veia perillar les seves colònies americanes (al 1825 només els quedaven Cuba, Puerto Rico i Santo Domingo), aquest va ser un intent desesperat de mantenir el gran tresor de les colònies americanes, que tants diners havia aportat a l’imperi espanyol.

Les figueres de moro ja havien estat introduïdes a la península ibèrica al segle XVI, principalment perquè constituïen un aliment nutritiu de fàcil conservació, perfectes per a suportar els llargs viatges en vaixell entre les colònies i Espanya. Les figueres de moro es cultivaven principalment a Andalusia, on eren molt preuades pel seu fruit.

A banda que les condicions ambientals de la península no eren massa favorables per al desenvolupament de la caparreta, quan al segle XIX es va intentar reorientar el cultiu cap a una producció no alimentària, només uns pocs productors van estar disposats a sacrificar les plantes en favor del paràsit que les matava, de manera que el cultiu de caparreta no va ser tan exitós com s’esperava.

Des d’Andalusia, en pocs anys les figueres de moro i la caparreta del carmí es van estendre pel Mediterrani i molt més enllà. Cap a 1825, el cultiu de la caparreta es va portar fins a les Illes Canàries, amb un clima més favorable per al seu desenvolupament, i on encara avui dia perdura i compta amb Denominació d’Origen Protegida. Al 1828, va arribar a Java un carregament format per una setantena de plantes infestades amb caparretes i més de sis-cents esqueixos sans de figuera de moro que un espia holandès va aconseguir robar d’una plantació de carmí a Cadis, i aquest va ser l’inici del cultiu d’aquest insecte a l’illa indonèsia. Durant la dècada de 1830, també els francesos van portar pales infestades amb caparreta des d’Espanya fins al nord d’Àfrica i els portuguesos la van introduir a Madeira.

La davallada del cultiu de caparreta i la invasió de figuera de moro

Mèxic, Guatemala, Java i les Illes Canàries eren els principals productors de carmí durant la primera meitat del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XIX, el comerç de la caparreta del carmí va anar en davallada a causa de dos factors clau. Per una banda, la societat industrial demanava canvis en la moda, i el vermell va passar de ser un color que simbolitzava poder i un alt rang social a un color vulgar associat al pecat, en particular al pecat sexual. Per una altra banda, arran del casual descobriment al 1856 de la mauveïna, el primer tint químic, es va iniciar el desenvolupament de la química orgànica i la síntesi de centenars de nous colors, barats de produir i fàcils d’aplicar en la indústria tintorera.

Va ser així com el cultiu de la caparreta va perdre interès i va anar desapareixent dels llocs on l’insecte no trobava les condicions òptimes per créixer. L’insecte va desaparèixer, però les figueres de moro, valorades o no pels seus altres usos, van perdurar allà on havien arribat. I en no tenir cap enemic natural, van estendre’s fàcilment arreu.

La caparreta del carmí a casa nostra

Figuera de moro amb caparreta del carmí, prop de Jóncols (Roses).

Des de 2007 es coneix la presència a la península ibèrica de la grana silvestre o caparreta silvestre del carmí, Dactylopius opuntiae. Igual que Dactylopius coccus, aquest insecte plaga ataca exclusivament a Opuntia ficus-indica, però es diferencia de la grana “cultivada” perquè no produeix tant àcid carmínic i és més agressiva amb el seu hoste. És per això que s’utilitza com a agent de control biològic d’aquesta planta invasora.

A la península ibèrica, la caparreta silvestre del carmí s’ha anat estenent de forma natural des del sud cap al nord: al 2010 es cita a la Comunitat Valenciana i al 2014 se’n detecta la seva presència a l’entorn de la carretera de les Aigües (Barcelona); l’any 2016 es van fer unes primeres proves d’inoculació a les Illes Medes (L’Estartit, Girona) per a promoure el control de la figuera de moro; i l’any 2020 se’n va detectar al municipi de Roses.

Què fem a LIFE medCLIFFS?

Tot i que actualment la caparreta del carmí es troba de forma habitual a l’àrea de Cap de Creus, en els penya-segats encara hi ha algunes poblacions de figuera de moro que queden protegides de Dactylopius opuntiae. És justament en aquestes àrees isolades on des del LIFE medCLIFFS hem iniciat els treballs demostratius de control biològic de figuera de moro.

Les tasques de control han consistit en la inoculació de figueres de moro sanes amb cladodis infestats amb Dactylopius opuntiae, recollits el mateix dia per a garantir la supervivència del màxim nombre d’insectes. Un cop inoculades les plantes, es farà el seguiment de l’evolució de la plaga i es determinarà la seva eficàcia.

Text: Roser Melero (@la.macarulla)

A través de l’acció C3, a LIFE medCLIFFS tenim previst realitzar el control i/o eradicació d’espècies de plantes invasores (especialment Carpobrotus sp., Gazania rigens i Opuntia sp.) en diverses zones demostratives de penya-segats de les zones litorals a Cap de Creus: S’Arenella, a Port de la Selva; Portlligat-S’Alqueria i Calders-Es Pianc, a Cadaqués; i Calitjàs-Pelosa, a Roses.

Les tasques d’eliminació d’invasores en els penya-segats d’aquestes àrees tenen com a objectiu millorar la conservació de certes espècies de flora autòctona, algunes d’elles amenaçades com ara les ensopegueres (Limonium sp.).

Imprescindible: eliminar la flora exòtica invasora dels jardins litorals

Per tal que l’eliminació de flora exòtica invasora sigui realment efectiva en els penya-segats, zones de molt difícil accés, és imprescindible actuar també en els jardins més propers als penya-segats. Les plantes exòtiques invasores que creixen en alguns d’aquests jardins són un focus continuat de propàgul (llavors, esqueixos) d’aquestes espècies cap als penya-segats, on és molt complicat i costós poder eliminar-les. Per tant, si no s’eliminen dels jardins continuaran afectant negativament als penya-segats i als endemismes de flora amenaçats.

Per això, fem una crida a tots els propietaris de jardins propers als penya-segats de les àrees de S’Arenella a Port de la Selva, de Portlligat-S’Alqueria i Calders-Es Pianc a Cadaqués i de Calitjàs-Pelosa a Roses, per a que col·laborin amb el projecte LIFE medCLIFFS i aconseguim minimitzar el greu impacte negatiu de les plantes invasores en la flora autòctona que creix en els penya-segats.

Com col·laborar

Reunió amb propietaris de Guillola per a explicar com potenciar els hàbitats naturals i eliminar la flora exòtica invasora plantada en jardins.

Per a participar-hi hi ha dues opcions: o bé autoritzant al personal del projecte a eliminar les invasores del jardí, o bé eliminar per compte propi les invasores del jardí, sempre seguint les indicacions tècniques del personal del projecte. Per exemple, el passat 21 de juliol el personal del Parc Natural de Cap de Creus va fer una reunió amb propietaris de finques de Guillola per parlar de potenciar la pineda mediterrània i eliminar les espècies exòtiques plantades.

Per ara, comptem amb el suport de 27 propietaris de jardins, a qui agraïm enormement la seva col·laboració. Però per garantir una continuïtat espacial de les actuacions d’eliminació d’invasores, ens caldria actuar en uns 70 jardins litorals.

Així que ja ho saps! Si tens un jardí arran dels penya-segats de les zones demostratives LIFE medCLIFFS, escriu-nos!

Posa’t en contacte amb nosaltres a través de l’email info.lifemedcliffs@ibb.csic.es per a poder conèixer tots els detalls.

I si no tens jardí però ens vols donar un cop de mà, fes córrer la veu!

Moltes gràcies

GAUDIR D’UN LITORAL LLIURE DE PLANTES INVASORES TAMBÉ ÉS COSA TEVA.

L’estiu és el millor moment per fer tot allò que durant l’any se’ns fa més complicat d’encabir en les nostres agendes. Per això, des de LIFE medCLIFFS et volem recordar les nostres propostes més estiuenques.

Aprèn amb l’exposició LIFE medCLIFFS

Hàbitat de penya-segats mediterranis – Cap de Creus. Crèdits: Roser Melero.

Pels dies en que vulguis reposar de sol, platja i mar, et convidem a visitar l’exposició LIFE medCLIFFS per a conèixer el projecte i les tres espècies de flora invasora per a les quals en els propers mesos s’iniciaran els treballs demostratius de control i eradicació. També podràs conèixer les espècies de flora endèmiques de Cap de Creus que volem afavorir, així com l’amenaça que les invasores suposen per a la seva supervivència.

Per a que puguis triar el lloc que et vagi millor, l’exposició estarà allotjada en quatre punts diferents de l’Alt Empordà al llarg de l’estiu:

• Fins al 20 de juliol, a les Antigues Escoles de Selva de Mar.
• Del 3 al 23 de juliol a l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries.
• Del 24 de juliol al 17 de setembre a l’Espai Cap de Creus, a la Punta de Cap de Creus. ATENCIÓ! Recorda que l’accés motoritzat a la Punta de Cap de Creus està restringit durant els mesos d’estiu. Consulta tots els detalls aquí: https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/cap-creus/gaudeix-del-parc/com-accedir-hi/index.html
• Del 24 de juliol al 17 de setembre a Colera.

Camina, observa i registra

Si el que t’agrada és passejar pels camins de ronda i fer fotografies a plantes, pensa a fer-te membre del projecte iNaturalist LIFE medCLIFFS! Així formaràs part de la Xarxa d’Observadors LIFE medCLIFFS i totes les teves observacions de flora al·lòctona seran validades per experts de l’Institut Botànic de Barcelona.

Ajuda a conservar els penya-segats litorals

Si encara no t’has pogut treure el cuquet de poder aprendre sobre les plantes invasores i implicar-te en la conservació de la natura, et convidem a que et registris a la Xarxa de Voluntariat LIFE medCLIFFS, de manera que podràs accedir al curs online sobre plantes invasores de la Costa Brava, així com apadrinar un transsecte per participar en la recollida de dades sobre flora invasora que serviran per a avaluar el risc d’invasió i millorar-ne la gestió.

Estigues al dia!

A partir del setembre, reprendrem tant les sortides de la Xarxa de Voluntariat LIFE medCLIFFS com altres activitats divulgatives i educatives que ja estem preparant. De moment ja tenim aquestes dates:

• 16 de setembre 2023 – Sortida de camp Voluntariat LIFE medCLIFFS
• 30 de setembre 2023 – Descoberta de l’hàbitat 1240 a Mas Caials
• 21 d’octubre 2023 – 1a Trobada Anual del Voluntariat LIFE medCLIFFS a l’Institut Botànic de Barcelona, amb visita guiada al Jardí Botànic de Barcelona i diverses presentacions tècniques. Hi haurà transport gratuït des de diferents punts de la Costa Brava.

Apunta-les ja a l’agenda i, si encara no ho has fet, subscriu-te al Butlletí LIFE medCLIFFS per rebre totes les novetats directes a la teva bústia!

MOLT BON ESTIU!

La secció LA PLANTA DESTACADA posa el focus en la gazània (Gazania rigens), una planta bonica però amb un greu impacte en els hàbitats de Cap de Creus i, per això, una de les protagonistes del LIFE medCLIFFS.

Una exòtica molt present a les zones naturals litorals

Mates de gazània florides a la zona del Far de S’Arenella. Fotografia de Gerard Carrion, 2022.

La gazània és de la mateixa família que les margarides, és a dir, pertany a les Asteràcies, i va ser introduïda als anys 70s des de Sud-Àfrica per a ser emprada en jardineria.

A casa nostra és molt popular com a planta ornamental, per les seves vistoses flors de color groc i ataronjat que omplen de vida qualsevol racó, i per la facilitat de creixement.

No obstant, és justament aquesta capacitat de creixement en gairebé qualsevol ambient que fa que pugui escapar-se fàcilment dels jardins i establir-se com a planta invasora en un hàbitat com el dels penya-segats de la Costa Brava.

Les observacions recollides fins ara a través de la Xarxa d’Observadors LIFE medCLIFFS indiquen que la invasió de gazània es localitza principalment a l’àrea de Cap de Creus. Tot i això, també ha estat observada en altres zones de la Costa Brava central i sud, però de forma més puntual.

Per què la gazània és invasora?

Gazania rigens és una espècie que presenta una bona mostra d’adaptacions biològiques i ecològiques que fan que pugui colonitzar molt fàcilment les àrees litorals:

Mapa d’observacions de gazània a la Xarxa d’Observadors LIFE medCLIFFS 2023

• Forma mates de fins a mig metre d’alçada, no excessivament altes i amb un port lleugerament reptant, cosa que li confereix una gran resistència al vent.
• Creix bé en tota mena de sòls, també en esquerdes o superfícies rocoses amb poca profunditat de sòl, on les seves llavors germinen fàcilment.
• Pot reproduir-se per llavor o per fragments de tija o rizomes, formant catifes denses.
• Produeix una gran quantitat de fruits (aquenis ovoides coberts dels pèls llargs del papus) que, tot i que el vent els pot dispersar fins a 1 km de distància, sovint cauen a prop de les plantes mare i emplenen el banc de llavors del sòl, germinant fàcilment quan les condicions són favorables.
• És perenne, de manera que forma àrees de verd estables que es poden mantenir durant molt de temps, ja sigui a través de la germinació de les llavors o bé a través de l’arrelament de les tiges de les plantes, fent que any rere any incrementi el banc de llavors de gazània en el sòl i impedint que germinin altres espècies.
• Les mates són d’un color verd-blanquinós que esdevé una protecció eficaç a la sobreexposició del sol i al contacte amb ambients salins i que ve donat per la pilositat que presenten les fulles, que són lanceolades, i que poden ser simples o formar lòbuls.

Com es pot identificar?

Flor de Gazania rigens al Paratge de Tudela. Fotografia de Neus Nualart, 2022.

Per identificar la gazània el millor es poder tenir alguna mata amb flor, perquè és més senzill.

Tot i que la seva floració es dona de forma majoritària entre maig i agost, a Cap de Creus i al litoral podem trobar plantes florides de gazània gairebé durant tot l’any.

Els capítols presenten flors tubulars al centre i ligulades al marge amb coloracions entre grogues i taronges, amb força diversitat: de vegades, les lígules poden tenir una banda negra transversal a prop de la base o bé una màcula clara a la part central.

Pots observar algunes d’aquestes diferències a través de les observacions de gazània recollides a la Xarxa d’Observadors LIFE medCLIFFS, o bé consultar-ne tots els detalls morfològics aquí

Quin impacte té en els penya-segats?

La gazània competeix amb la flora autòctona dels penya-segats tant pels pol·linitzadors com per l’espai.

Els pol·linitzadors són més atrets per les flors grans i vistoses de la gazània, més que no pas per les flors petites i poc aparents de les plantes autòctones, reduint la possibilitat que aquestes puguin ser pol·linitzades i per tant, que puguin formar llavor.

A més, com ja s’ha dit, la gazània forma catifes molt denses que entapissen tot el terreny disponible i impedeixen la germinació de les llavors de plantes autòctones que hi pugui haver en el sòl. I això és especialment problemàtic per a espècies endèmiques amb poblacions petites com Limonium geronense i Limonium tremolsii.

Què fem a LIFE medCLIFFS per evitar l’impacte de la gazània?

Des de LIFE medCLIFFS aquest any 2023 s’engegaran un seguit d’actuacions demostratives per a l’eradicació i control de gazània. Es treballarà tant amb mètodes d’arrencada manual com amb un tractament químic experimental i l’experiència adquirida permetrà posar a punt els protocols, actualment encara inexistents, per al control eficaç d’aquesta espècie invasora.

Catifa de gazània colonitzant un penya-segat litoral de Port de la Selva. Fotografia de Gerard Carrion, 2022.

Les àrees d’actuació en penya-segats es centren principalment a Port de la Selva, concretament a l’àrea del Far de S’Arenella, i a Cadaqués, a la franja litoral entre Es Pianc i Calders, i a la zona de S’Alqueria Petita.

A més a més, també s’eliminarà dels jardins privats que col·laboren amb nosaltres, per tal d’evitar que la gazània present en aquests jardins colonitzi de nou els penya-segats.

Et necessitem!

Si tens un jardí arran de mar a Cadaqués, Port de la Selva o Roses amb plantes de gazània, contacta amb nosaltres i ajuda’ns a reduir l’impacte d’aquesta espècie en una àrea de gran valor ecològic, paisatgístic i social com és el Cap de Creus.

Per saber del cert si la planta que tens és gazània, consulta la fitxa simplificada LIFE medCLIFFS o bé la fitxa completa al Catàleg de Flora de Flora Catalana, hi trobaràs fotografies i descripcions que t’ajudaran a identificar-la.