El mesem fi (Drosanthemum floribundum (Haw.) Schwantes) és una planta crassa perenne de creixement postrat pròpia d’ambients litorals de Sudàfrica. Es caracteritza per tenir fulles curtes, cilíndriques amb l’àpex generalment arrodonit i densament cobertes de papil·les hialines que li confereixen un aspecte brillant, com si estigués cobert per la rosada del matí. Pertany a la família de les aïzoàcies, la mateixa del bàlsam o “patata fregida” (els Carpobrotus spp.), amb flors d’estructura similar però en el cas del drosantem molt més petites, màxim de 2,5 cm, de color rosat variable, sovint pàl·lides i de vegades de tonalitat més intensa. Els fruits son pentalobulats. Podeu consultar més detalls a la fitxa de Flora Catalana.

Plantes en flor, a Cadaquès i L’Escala, aquesta darrera també amb fruits (Fotos: J. López-Pujol i C. Gómez-Bellver, respectivament).

A la seva àrea nadiua creix generalment en hàbitats litorals, ocupant terrenys rocallosos, sorrencs o argilosos. En aquestes regions el clima és relativament càlid i el règim de pluges baix, encara que part de l’aigua pot provenir també de brises marines o de boires. En conjunt parlem d’un ecosistema de tipus mediterrani semblant al nostre, amb comunitats vegetals similars a les que trobem, per exemple, a la Costa Brava. Per aquest motiu, i com passa amb altres plantes al·lòctones, aquesta espècie s’adapta molt bé a l’entorn natural del nostre litoral.

Plantes al seu hàbitat litoral en Sudàfrica, on s’aprecia la variabilitat dels tons rosats de les flors (Fotos a iNaturalist de marinavw i dinevanzyl, respectivament).

El mesem fi és força emprat en jardineria, especialment per fer catifes vives de recobriment, no de trepig. El ràpid creixement i la alta densitat de flors que presenta el fan molt atractiu. En diversos jardins o habitatges es fa servir per cobrir murs o construccions inclinades formant una mena de cascada penjant, ja que no és una planta enfiladissa. Requereix terrenys drenats i es reprodueix fàcilment de forma vegetativa mitjançant fragments, essent un planta que suporta bé la insolació i pot viure amb poca aigua, pràcticament sense manteniment. Floreix des de primavera fins a meitat o final de l’estiu.

Es troba de forma subespontània a l’àrea mediterrània, especialment a la part nord-occidental (GBIF, iNaturalist). Apareix a molts punts del litoral català, incloent bona part de la Costa Brava, en especial on hi a jardins i habitatges a la vora. Les restes de poda, o la pròpia fragmentació de les tiges que van caient pendent avall, son l’origen principal de l’aparició de l’espècie o donen lloc a la seva expansió. Aquest fet resulta especialment preocupant doncs afecta l’hàbitat de penya-segats litorals amb ensopegueres endèmiques (Limonium spp.).

L’Escala, en primer terme plantes escapades d’un jardí proper, molt a la vora de l’hàbitat HCI 1240 del qual es fa seguiment de les plantes invasores que afecten als endemismes que hi creixen (Foto: C. Gómez-Bellver).

Sembla que aquesta planta es troba en expansió en la nostra àrea litoral. Amb el propòsit d’esbrinar de forma objectiva si això és cert, dins del projecte LIFE medCLIFFS s’està fent el seguiment de les seves poblacions a diversos trams (especialment de camins de ronda) per part d’un grup de voluntaris, a l’igual que altra trentena d’espècies invasores o potencialment invasores que hi creixen. Al final del projecte podrem extreure conclusions fefaents sobre aquest respecte. El que ja hem comprovat és que en alguns punts del Parc Natural de Cap de Creus s’hi troben alguns grups de plantes subespontànies, un àrea on precisament pot resultar més preocupant la seva presència.

En definitiva, no considerem Drosanthemum floribundum una espècie invasora tan preocupant com ara Carpobrotus spp., per exemple, però si mostra una clara adaptació al nostre territori i un evident grau de competència per l’espai i la llum. Pot arribar a formar un recobriment del terreny tan dens que no permet germinar llavors o créixer plàntules d’espècies endèmiques, alhora que afecta també el desenvolupament d’altres organismes com líquens i molses.

Begur, desplaçant altres plantes i organismes; a la dreta, a la part central, grup de plantes al Paratge de Tudela al P.N. de Cap de Creus, ocupant l’espai d’alguns endemismes i espècies característiques de l’hàbitat (Fotos: C. Gómez-Bellver).

Text: Carlos Gómez Bellver.

Des del passat mes de febrer ja es poden consultar els sis cartells informatius sobre el LIFE medCLIFFS al Parc Natural de Cap de Creus.

S’han instal·lat en sis punts clau amb l’objectiu d’informar sobre el projecte i les àrees demostratives d’actuació, així com educar i conscienciar sobre els efectes negatius de la flora exòtica invasora i com afecta la biodiversitat dels penya-segats mediterranis.

Instal·lació dels cartells al Parc Natural de Cap de Creus.

A banda de la informació sobre el LIFE medCLIFFS, inclouen informació de les espècies invasores que tenen un major impacte negatiu sobre aquest hàbitat (figuera de moro, gazània i ungla de gat) i també de les espècies endèmiques que cal conservar i millorar i que es poden veure afectades per aquesta problemàtica: la sèseli de Cap de Creus (Sesseli farrenyi) i les ensopegueres (Limonium geronense i Limonium tremolsii).

També ofereixen consells pràctics per tal d’ajudar a prevenir la propagació d’aquestes espècies i altres recursos informatius.

Els cartells estan estratègicament ubicats en àrees concorregudes i que tenen una flora autòctona d’alt valor afectada per plantes invasores, com són Mas Caials, el Paratge de Tudela, Portlligat i Cala Portaló (Cadaqués), Cala Pelosa (Roses) i el Far de S’Arenella (Port de la Selva).

Gràcies als cartells es preveu millorar el coneixement, tant de la població local com de persones que visiten el Parc, sobre la problemàtica de les espècies invasores i inspirar així un canvi positiu en el seu comportament que ajudi a conservar els penya-segats mediterranis.