Avui a la secció LA PLANTA DESTACADA parlarem del milfills (Kalanchoe ×houghtonii), un híbrid artificial que actualment és un dels tàxons amb un comportament invasor més agressiu de tot el litoral mediterrani català.

L’origen del milfills i entrada a casa nostra

Aquest tàxon d’origen híbrid es va crear per primera vegada a Califòrnia als anys 30 del segle passat de la mà de A.D. Houghton, metge i botànic anglès afincat als Estats Units, mitjançant el creaument forçat entre dues espècies natives de Madagascar, K. daigremontiana i K. tubiflora. Sembla que l’experiment s’hauria repetit dues dècades més tard a Portugal per F. Resende. No hi ha més dades de l’híbrid fins que, a finals de la dècada dels 60, se cita per primera vegada d’Austràlia, aquest cop ja en estat silvestre i, pocs anys més tard, ja al continent americà. Les primeres cites a Europa són de principis dels anys 90, del País Valencià (província d’Alacant), i a Catalunya no hauria arribat fins fa dues dècades, com a mínim pel que fa a presències confirmades. Tanmateix, en només vint anys s’ha convertit en una de les espècies al·lòctones més presents al litoral del nostre territori. Al tractar-se d’una planta suculenta i no suportar, teòricament, les gelades hivernals fa que, de moment, no formi poblacions estables a l’interior de Catalunya.

A l’esquerra, propàguls que es formen al marge de les fulles de Kalanchoe ×houghtonii. A la dreta, “Catifa” de milfills prop de Roses.

El milfills és una planta que pot assolir (i fins i tot sobrepassar) el metre i mig quan floreix, de fulles carnoses oposades i més o menys lanceolades, amb taques fosques a la part inferior i el marge serrat on es disposen els propàguls (petites plàntules) que s’acaben desprenent i que són els responsables de la reproducció vegetativa o asexual. Aquest tipus de reproducció és tan vigorosa que la planta pot acabar formant “catifes” que impedeixen el creixement d’altres espècies. Forma inflorescències amb flors pèndules molt vistoses, de color vermell fosc. Si vols conèixer com identificar-la amb més detall pots consultar la seva fitxa disponible aquí.

Els parentals: un problema afegit

Kalanchoe tubiflora, a Palamós.

L’híbrid es diferencia dels parentals sobretot per la morfologia de les fulles: les de K. daigremontiana tenen forma més triangular i a més disposen d’un plec basal molt característic, mentre que les de K. tubiflora son subcilíndriques i només s’hi formen propaguls a la part més distal.

Les dues espècies parentals també són presents a Catalunya, tot i que en menor mesura que l’híbrid. Kalanchoe tubiflora és una espècie que està en clara expansió a Catalunya, i en algunes localitzacions ja es troba plenament naturalitzada; al Vendrell, per exemple, hi ha una població establerta de fa gairebé una dècada. En canvi, K. daigremontiana és troba, de moment, encara en una fase molt incipient de penetració al nostre territori: la primera observació és de l’any 2020 i només s’ha observat de manera puntual en algún lloc més, sempre amb poblacions de molts pocs individus. Tot i això, cal seguir de ben aprop l’evolució tant de K. daigremontiana com de K. tubiflora, ja que ambdues espècies tenen comportament invasor en alguns llocs del planeta (particularment K. tubiflora), com ara a Austràlia, als Estats Units i a Cuba.

Situació a la Costa Brava: el paper del projecte LIFE

Individu de grans dimensions de milfills (Kalanchoe ×houghtonii), prop de Roses.

Degut al seu caràcter netament invasor, el milfills o K. ×houghtonii és un dels tàxons diana per part de la xarxa d’observadors LIFE medCLIFFS. Només durant l’etapa preparatòria dels transectes per a la xarxa de voluntariat LIFE medCLIFFS (primera meitat de l’any 2022), vam ser capaços de detectar una trentena de noves localitats de milfills a la Costa Brava, el que exemplifica el risc creixent que suposa aquest híbrid per als hàbitats naturals costaners. Del parental K. tubiflora (podeu consultar la seva fitxa aqui), durant el mateix període vam poder localitzar tres poblacions noves per a la Costa Brava (a Blanes, a Lloret de Mar i a Palamós, aquesta darrera amb un important nombre d’invididus i amb moltíssims invididus juvenils). El treball de les dues xarxes serà essencial per avaluar l’estat d’invasió i predir la seva evolució en els propers anys. No descartem que els voluntaris també puguin observar K. daigremontiana, detectada a Blanes l’any 2020 dins de les instal·lacions del Jardí Botànic Marimurtra.

Text: Jordi López-Pujol