Avui a la secció LA PLANTA DESTACADA parlarem del pitóspor (Pittosporum tobira L. f.), un arbust o arbre molt ramificat de fins a 6 m d’alçada, de fulles perennes, coriàcies, sovint espatulades, de color verd fosc lluent per l’anvers. Les seves flors són pentàmeres, blanques o groguenques, i els fruits arrodonits, llenyosos, que s’obren en tres valves deixant al descobert unes llavors vermelloses molt atractives per als ocells. El pitòspor és originari de l’Est d’Àsia, al sud-est de Corea, sud del Japó, Taiwan i l’est de la Xina. Pots consultar la seva fitxa disponible aquí.

Fruits, alguns oberts mostrant les llavors vermelloses, a Colera (Girona) (Foto del Josep Padulles, xarxa de voluntaris)

Es cultiva com arbust o arbre ornamental en jardins urbans o particulars o per a fer tanques vives i mitjanes de carretera donat que és molt resistent, de baix manteniment i sempre amb un dens fullatge verd. Va ser Introduït a Europa l’any 1804 als jardins de Londres i a la península Ibèrica ja es coneix cultivat durant finals del segle XIX. La seva llarga convivència amb l’home, més de dos segles, fa que resulti sorprenent per a molts que aquesta planta sigui una espècie introduïda.

Creix en diversos tipus d’ambients, com ara zones més aviat ombrívoles i humides a d’altres amb molta exposició solar i baixa disponibilitat hídrica. La seva tolerància a un cert grau de salinitat fa que es distribueixi molt en zones litorals, sovint en indrets d’influència antròpica. Es pot trobar en pinedes alterades o a prop de zones habitades o d’influència humana de forma ocasional –individus isolats o molt dispersos–, naturalitzat o amb comportament invasor.

Pitòspor a l’hàbitat de penya-segats mediterranis, a Calonge (Girona) (Foto: C. Gómez-Bellver)

Aquesta espècie no està inclosa al Catàleg Espanyol d’Espècies Invasores a nivell peninsular (només es considera com a tal a les Illes Balears). Malgrat això presenta comportament clarament invasor sobretot a la zona litoral de Catalunya. De fet, a la Costa Brava és una de les cinc espècies més observades per la Xarxa d’Observadors LIFE medCLIFFS (417 observacions, ).

Observacions de pitòspor registrades per la Xarxa d’Observadors i la Xarxa de Voluntaris LIFE medCLIFFS.

Té una gran capacitat de creixement i de propagació, en aquest cas especialment degut als ocells frugívors que consumeixen les llavors i les dispersen a una certa distància. Això explica que es trobi de forma molt freqüent tant als penya-segats litorals com en zones de matollars o de pinedes properes on pot formar part important de la vegetació de sotabosc o fins i tot part de l’arbrat.

L’Escala (Girona), al camí de ronda (Foto: C. Gómez-Bellver).

Arrel de les observacions durant la fase preparatòria del projecte LIFE medCLIFFS i les dels voluntaris que hi participen, ja vam comprovar que és una espècie freqüent a molts camins de ronda. De fet, es coneixen algunes accions de participació ciutadana de remoció del pitòspor a Catalunya, inclosa la Costa Brava. També es va publicar fa dos anys un article on s’explica el seguiment del pitòspor al Delta del Llobregat arribant a la conclusió que es tracta d’una espècie molt invasora que crea un greu perjudici a la flora nadiua i als hàbitats naturals i semi naturals (Açaí et al., 2022). Aquesta espècie també es troba naturalitzada al mateix hàbitat de penya-segats mediterranis més al sud de Catalunya.

Pitòspor a l’Ametlla de Mar (Tarragona). També hàbitat HIC1240 però al litoral tarragoní (C. Gómez-Bellver).

En definitiva, cal considerar el pitòspor com a una espècie invasora que, malgrat fa molt va ser introduïda a casa nostra, encara es troba en expansió. Aquesta consideració no treu que sigui un arbust o arbre ben atractiu pel fullatge i que ens proporcioni bona ombra, però cal estar alerta a que continuï augmentant la seva àrea de distribució al territori, especialment en hàbitats naturals.

Text: Carlos Gómez-Bellver.